EL TRIBUNAL SUPREM INTERPRETA RESTRICTIVAMENT LA CONSTITUCIÓ

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC

El Tribunal Suprem (TS) de Justícia ha rebutjat el recurs interposat per la FEREDE (la Federació d’Esglésies Protestants) on es demanava el dret de poder destinar voluntàriament el 0’7% dels nostres impostos a l’Església Evangèlica tal i com actualment es fa amb l’Església Catòlica o amb les Entitats del Tercer Sector Social.
La Federació Protestant entén que, tal i com estan les coses actualment, es vulnera el dret fonamental d’igualtat dels ciutadans a qui se’ls permet destinar una part dels seus impostos a favor de l’Església Catòlica o de les Entitats Socials però se’ls impedeix destinar-los a les Esglésies Evangèliques en un Estat constitucionalment aconfessional com el nostre.
L’argument formal, sobre el que es fonamenta aquesta denegació del TS, és que “com que no hi ha un acord de cooperació entre l’Estat i la Comunitat Protestant sobre aquest punt” l’alt tribunal no pot donar la raó a la Federació Protestant.
En altres paraules: El TS dóna un argument formal per interpretar restrictivament la Constitució.
La Federació Protestant ha interposat precisament aquesta demanda judicial perquè el Govern Central es nega a reconèixer el dret de la Comunitat Protestant, i de les altres minories religioses, al cofinançament.
Perquè, és evident, que si el Govern de l’Estat hagués accedit a la petició de la FEREDE (subscriure un conveni on es reconegui aquest dret) no hauria fet falta interposar la demanda per demanar justícia.
Fins ara, jo tenia entès que quan un dret fonamental és conculcat era quan els ciutadans que es consideressin afectats podien adreçar-se als tribunals perquè els fessin justícia.
Doncs sembla ser que no.
Sembla ser que vaig equivocat. O que vaig equivocat en el que fa referència a la Comunitat Protestant -a la que no s’aplica els mateixos criteris-.
Segons aquesta sentència, sembla ser que si el Govern no vol reconèixer un dret els tribunals no poden fer res fins que el Govern accepti canviar d’opinió.
Perquè si fos un “dret”, el de la igualtat, la Comunitat Protestant, i les altres minories religioses, també hi tindria accés.
Aleshores, si ho he entès bé, com que no estem parlant d’un dret segurament del que estem parlant és d’un privilegi.
I si és un privilegi, tal i com s’ha demostrat, vol dir que amb la seva sentència el TS avala aquest privilegi.
Celebrem, i celebro, que l’Església Catòlica i les Entitats del Tercer Sector Social ho hagin aconseguit.
Però lamentem que, després de tants anys de democràcia i de Constitució, en alguns drets fonamentals com aquest als protestants se’ns segueixin posant en el racó.
El que el cor em demana és que recordi que la Bíblia diu i ensenya que Déu judicarà els jutges que sentencien a favor dels privilegis i en contra de la igualtat però, precisament perquè ho recordo, prefereixo acabar aquest article pregant per aquests jutges que sí saben el que es fan.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats