CINC-CENTS ANYS DE CRISTIANISME PROTESTANT

EL PUNT AVUI | 14 de novembre de 2016
Guillem Correa – Secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya

La Reforma protestant va canviar l’espiritualitat de l’Església i va transformar la societat de l’època amb un impacte que ha arribat fins als nostres dies. Sobre els pilars teològics de només Jesús, només la Bíblia, només la gràcia de Déu i només la fe, es va començar a construir la transició de l’edat mitjana fins a l’actual postmodernitat.

La Reforma protestant va portar el que avui diem la democratització del coneixement. Fins aleshores, el text bíblic estava reservat a uns pocs. La Bíblia era un llibre reservat a un grup d’escollits que tenien el privilegi de poder-la llegir i estudiar. Amb Luter, i la Reforma, la Bíblia va deixar de ser un llibre desconegut per transformar-se en el llibre del poble. Luter va traduir la Bíblia a l’alemany. La va posar a disposició del poble en la llengua que el poble parlava i entenia. Però, a més a més, Luter va trobar, en un nou invent de l’època anomenat impremta, el millor aliat per a la divulgació bíblica. D’aquesta manera, Luter va obrir les portes del coneixement al poble amb el posterior impacte que de tot això es va derivar. Aquesta voluntat de democratització del coneixement va impulsar, per exemple, que quan els pastors protestants van arribar a casa nostra, arran de la revolució del 1868, La Gloriosa, i els següents anys, el primer que van fer va ser obrir escoles (per a nens i adults) per combatre l’analfabetisme galopant de l’època. El motiu d’aquesta iniciativa era doble. D’una banda, per una raó obvia: el protestantisme era, i és, contrari a la incultura. Però d’altra banda, i no menys important, perquè per poder accedir a la Bíblia s’ha de saber llegir i escriure.

La segona aportació de la Reforma protestant va ser el de la llibertat d’expressió. Fins aleshores, la Bíblia no només estava reservada a uns pocs, sinó que només era possible una sola interpretació dels seus textos: l’oficial. Amb el protestantisme, el creient no només pot accedir per si mateix al text bíblic, sinó que pot expressar lliurement la seva comprensió del mateix. La Bíblia, per primer cop, després de molts segles de foscor, pot ser interpretada pel creient sense cap més intermediari, sense ningú que li digui a quina conclusió ha d’arribar i sense cap tipus de censura. Evidentment, aquesta capacitat d’anàlisi i la resultant que de la mateixa es deriva van obrir la porta a tot tipus de desenvolupament cultural. Es va passar de ser una societat tancada a ser una societat oberta al futur i a si mateixa. Aquesta porta de llibertat va comportar l’apertura a la llengua del poble, la ciència, la cultura, les arts i l’economia.

La tercera aportació de la Reforma va ser la de la ciutadania responsable. El sistema d’indulgències medieval era el resultat de la teologia de la penitència, de la salvació per les obres. Aquesta manera d’entendre la relació amb Déu comportava una certa comercialització de la fe. El sistema penitencial responia a la tesi doctrinal que la nostra relació amb Déu té un preu que podem pagar. Amb la doctrina de la salvació per la fe, el sistema penitencial fa aigües pertot arreu. A Déu ja no el podem comprar ni amb els nostres fets ni amb les nostres pertinences. L’accés a Déu és gratuït. No representa ni cost ni cap tipus de sacrifici. La contrapartida d’aquest accés gratuït a l’amor de Déu és la correspondència. Déu ens estima i espera ser estimat per nosaltres. Per aquesta raó, el cristià protestant no es comporta d’una determinada manera per por o perquè sap el cost que li comporta, sinó perquè estima Déu. Els creients som ciutadans del Regne de Déu i, per amor a Déu, ens comportem com a ciutadans responsables d’aquest Regne. Per posar exemples de la vida pràctica: no hem de ser bons treballadors perquè ens poden acomiadar si no hom som, sinó perquè cerquem l’excel·lència del nostre treball per agradar a Déu. Com tampoc no hem de defraudar a Hisenda perquè ens poden enganxar, sinó perquè Déu espera de nosaltres que siguem honrats. És aquesta manera d’entendre quina ha de ser la nostra relació amb Déu que determina el nostre sentit de responsabilitat. Sentit de responsabilitat que, aplicat a la societat, desenvolupa el concepte de ciutadà i de ciutadà responsable.

La quarta aportació de la Reforma, per cenyir-nos als elements transformadors de la mateixa, és la del dret a decidir que, expressat teològicament, és el lliure albir. Segons la teologia protestant, Déu no s’imposa a l’ésser humà, sinó que ens dóna la llibertat d’acceptar o de rebutjar el seu amor. Aquesta llibertat ens fa responsables de les nostres decisions, ja que a cada decisió li correspon una conseqüència. I si Déu estableix aquesta relació entre ell i nosaltres, espera que nosaltres repetim el model en les nostres relacions humanes. És la teologia de l’amor en contraposició a la teologia de la imposició. És la teologia de la persuasió en lloc de la teologia del càstig. És la teologia del diàleg en lloc de la teologia de l’empassa-te-la.
En definitiva, el cristianisme protestant ha estat llavor de transformació espiritual que ha sembrat el camp de la nostra història de processos d’alliberament humà d’entre els quals volem recordar: el de l’alliberament de la dona (no hi ha diferències a l’hora d’accedir al ministeri ordenat de l’Església), el de l’alliberament de l’esclavatge (va ser un cristià protestant qui va aconseguir que se n’aprovés l’abolició) o el de la lluita contra la separació racial a Sud-àfrica (van ser cristians protestants els principals protagonistes d’aquest procés).
El cristianisme protestant va iniciar un camí fa 500 anys en el qual encara ens queda molt per fer, però Déu n’hi do del que ja s’ha fet.

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1021240-cinc-cents-anys-de-cristianisme-protestant.html?tmpl=print

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats