PELEGRINAR A JERUSALEM

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC

L’experiència del pelegrí és tota una experiència.
Pelegrinar a Jerusalem és molt més que una experiència de pelegrí.
Però la pregunta que cal enfrontar és la següent: Com encarar el pelegrinatge des de la fe protestant?
La pregunta és pertinent perquè, sense més pretensió que la que permet un article d’aquestes dimensions, ens hem de formular aquesta essencial pregunta des de la mirada protestant de la teologia.

El certificat de pelegrí que et donen a Jerusalem està avalat pel text de l’Antic Testament on se’ns recorda que aquesta és l’obligació que reben tots els practicants de la fe jueva.
Però aquesta demanda bíblica no és un requeriment per als qui ens reconeixem seguidors de la fe cristiana.
Aleshores, si aquest no és el nostre fonament, què és el que ens porta a aquest pelegrinatge?
De respostes n’hi més d’una però l’espai ens obliga a esmentar-ne només una, sense entrar en la valoració de si és la més important o tot el contrari.

El pelegrinatge protestant es fonamenta en la voluntat manifesta de cercar un espai que ens resulti conegut per endinsar-nos en la nostra pròpia espiritualitat.
Jerusalem, i bona part de la terra d’Israel, és territori de Jesús.
És aquest espai conegut pel relat bíblic que ens convida a descobrir on Jesús va viure la seva encarnació.

Però hi ha molt més. És també l’espai on trobem bona part de les històries relatades a l’Antic Testament o en d’altres passatges del Nou Testament. És, doncs, un territori conegut des de la distància que ens convida a ser conegut des de la proximitat.
És poder recordar la mateixa història sabent que, en rememorar-la, ho fem des del lloc que va ser testimoni dels fets: “Aquest relat és part de la història d’aquest lloc que ara trepitgen els meus peus”.
Però, com tot pelegrinatge, si només és un viatge de la mirada no arriba més lluny del que pot arribar la pròpia mirada. La bondat del pelegrinatge no és només el que miren els nostres ulls, sinó el que mira el nostre cor -tot endinsant-nos en Déu-.

Qui torna amb aquesta mirada ha pelegrinat.
Qui només ha mirat amb els seus ulls ha fet turisme religiós.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats