35 ANYS DE CONSELL EVANGÈLIC

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC

Com si fos ahir, fa trenta-cinc anys que va néixer el Consell Evangèlic de Catalunya. Per celebrar-ho, el mateix Consell organitzarà, el mes d’octubre, un acte on serà convidat el lideratge religiós, polític i social del nostre país i una part prou significativa del lideratge evangèlic.

Amb aquesta celebració no només es voldrà commemorar aquesta història actual i pròxima del Consell Evangèlic de Catalunya, sinó que serà la data de sortida de la commemoració del V Centenari de l’inici de la Reforma Protestant, de l’inici del Cristianisme Protestant.
Aquesta benaurada coincidència ens ha de portar a una reflexió pròpia i compartida sobre com veu la resta de la nostra societat el Cristianisme Protestant.

Dues són les mirades, per fer-ho curt, que trobem.
No fa falta endinsar-se gaire per constatar que el Cristianisme Protestant és, per una banda, víctima del mateix rebuig anticlerical, (avui diem, cristianofòbia) que encara es viu entre determinats sectors socials, pel sol fet de ser cristians. Aquest segment de la societat no fa cap mena de distinció entre present i passat, entre el cristianisme protestant d’aquí i el que es viu en altres països, ni tampoc entre confessions cristianes.

Per altra banda, la immensa majoria de la gent ni ha sentit parlar del protestantisme ni sap que hi ha protestants en el nostre país.
El que encara és més trist és que, davant d’aquesta situació, quan les diverses autoritats públiques parlen de recuperar la memòria històrica confonen memòria històrica amb memòria política.

Gairebé mai s’han plantejat, quan parlen de recuperar la memòria històrica, recuperar la memòria religiosa, i oblidada, de l’Església Protestant.
Per a la immensa majoria del país i de les autoritats els protestants som inexistents o anecdòtics.

Una oportunitat:
Que els 35 anys del Consell Evangèlic de Catalunya, i els cinc-cents anys de Cristianisme Protestant al món, portin a les diverses administracions a prendre consciència de la part de culpa que han tingut en el passat, de què el Cristianisme Protestant sigui gairebé desconegut entre nosaltres, i de la responsabilitat que tenen ara, a les seves mans, per posar fill a l’agulla per esmenar-ho.

La pilota està a la seva teulada.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats