II CONFERÈNCIA MISSIONERA

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC |

L’Església s’ha de replantejar la seva missió o s’ha de replantejar la forma de portar a terme la missió? Aquesta ha estat, formulada de moltes i diferents maneres, la pregunta que durant un parell de dies ha aplegat bon nombre de membres i de dirigents de l’Església Evangèlica de Catalunya.

La mirada interna i la mirada externa s’han conjugat amb tot un seguit de mirades cadascuna de les quals, des del seu racó, han tractar d’aportar quelcom més que una resposta coneguda.
Si hagués de definir la jornada del divendres amb una paraula, la que escolliria seria la paraula: context.
El context és determinant a l’hora de pensar la Missió, a l’hora de pensar ser Església en Missió i a l’hora de pensar com proclamar la bona notícia de Jesús des de la Missió.
La paraula que jo escolliria pel dissabte seria: diversitat.

Diversitat perquè la pluralitat de l’Església Protestant s’ha vist enriquida per la pluralitat de contextos en el que viu avui, ara i aquí, aquesta Comunitat de Fe.
Diversitat del que ens és propi però també diversitat del que ha vingut de fora de nosaltres mateixos i no només pel que ens està aportant el món de la immigració, sinó pel que ens està aportant el món de les noves tecnologies, de la globalització o de la situació de crisi econòmica en la que perdurem.

El que ens mostra aquesta II Conferència és que hi ha inquietud. Preocupació sincera. Voluntat de canvi. Necessitat d’aplegar-se per repensar-se junts.

Sent bones, que sens dubte ho són, les conclusions d’aquesta II Conferència Missionera el millor no són les conclusions ni el nombre de participants. El millor és que mostra i demostra que una part no petita de l’Església està atenta a un entorn canviant.
I aquesta és una bona notícia.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats