MISSIÓ EVANGÈLICA URBANA DE BARCELONA

Juan Simarro, a Protestante Digital, el 10 de maig 2016.

Aquesta nova Missió Evangèlica Urbana genera una expectativa de benedicció per a l’obra social en els nostres àmbits evangèlics

Avui toca parlar de la Missió Urbana de Barcelona, però abans permeteu-me un petit preàmbul: No hi ha dubte que les Missions Urbanes han vertebrat molt l’acció social cristiana a les nostres ciutats. La Missió de Madrid, per exemple, ha treballat en tres línies fonamentals:

1.- La pràctica del treball social entre els més necessitats, els exclosos dels béns de les nostres societats, incloent-hi el treball tant entre infants com entre dones, immigrants, persones sense llar, aturats de llarga durada, nadons … Sí, nadons. Recordeu el nostre centre Dóna Vida d’atenció a la dona i la infància.

2.- El foment de l’obra social tant a les esglésies -avui hi ha moltíssimes esglésies que van començar les seves obres socials seguint l’exemple de les Missió Urbana de Madrid-, també l’impuls perquè sorgissin noves associacions d’acció social cristiana i, el que més competeix ara destacar, l’impuls perquè naixessin les Missions Urbanes de Saragossa, València, Sevilla, Vigo i Màlaga que, seguint l’exemple de la Missió de Madrid, han fet un treball social excel·lent. És veritat que de la Missió de Màlaga no tenim moltes notícies i roman com un món a part molt independent de les altres cinc.

3.- La conscienciació i sensibilització social a través dels seus llibres, articles, conferències, visites a moltes de les esglésies en l’àmbit inter-denominacional de les nostres grans ciutats, sermons i altres. A través de les publicacions hem arribat tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Crec que el balanç ha estat més que positiu en els més de trenta anys d’existència.

Ara, afortunadament, toca parlar de la Missió Evangèlica Urbana de Barcelona. Sí. Tot un repte, tota una expectativa de benedicció per a l’obra social en els nostres àmbits evangèlics. L’impacte del naixement d’aquesta Missió pot ser enorme. Així ho veig, així ho crec, així ho espero.

Avui, us vull parlar d’una trobada especial que pot tenir rellevància per a l’extensió de l’obra social evangèlica entre nosaltres. Està en relació amb una de les nostres grans ciutats: Barcelona. Sempre l’hem tingut en la nostra ment, l’he visitat, he predicat en diverses de les seves esglésies, he donat conferències allà i he compartit la meva visió i les meves il·lusions. Avui, afortunadament, s’estan donant passos fonamentals per a la possible constitució d’una nova Missió Urbana: La Missió Evangèlica Urbana de Barcelona. Us adjunto fullet promocional. Si us plau, mireu-lo, llegiu-lo i pregueu per això.

En parlar de Barcelona, tinc la necessitat ineludible de parlar d’algú que ha estat important per a la promoció de l’obra social evangèlica a Catalunya: Guillem Correa. De vegades, un no sap que els contactes i amistats fets en el camp evangèlic poden donar fruits encara que hagin passat anys. Potser sembla que ha passat el nostre temps, però no el temps de Déu. Sí. Vaig a parlar una miqueta de Guillem. No perquè sigui necessari presentar-lo, ja que és realment conegut per tots, sinó perquè, en aquest cas, també és el motor d’aquesta trobada al voltant d’una temàtica tan important.

Vaig tenir la sort de treballar amb ell quan jo, a més de la meva involucració en Missió Urbana Madrid, era President de Diaconia en aquesta ciutat. Ell portava tota la representació catalana tant de Diaconia com del Consell Evangèlic de Catalunya. El seu amor i entrega pel treball social evangèlic era una de les seves característiques. Recordo que, al seu dia, em va passar una Guia dels serveis socials evangèlics a Catalunya dels quals en gairebé tots ell n’era el promotor. D’alguna manera hem compartit aficions en la línia d’anar creant teixit social evangèlic. Sí, vam treballar junts en les reunions que teníem de Diaconia Espanya i les Diaconies Autonòmiques a la seu de la FEREDE i recordo que ell feia l’esforç de traslladar-se de Barcelona a Madrid contínuament. Vam col·laborar junts en dos congressos d’Obra Social Evangèlica, un a Madrid i un altre a Barcelona. Va ser un plaer treballar amb ell i sempre ha estat per a mi una referència.

Ara, passat el temps -la Missió de Madrid té ja trenta anys- i després de molts esforços, aparentment erms que es van fer per la meva part perquè es constituís la Missió de Barcelona, em semblava que el meu treball en aquesta línia ja s’havia acabat. No obstant això, el Senyor ha volgut que no sigui així. Guillem Correa ha contactat amb mi i m’ha donat a entendre que ha arribat el moment de la constitució de la Missió Evangèlica Urbana de Barcelona. Per a mi, no només una sorpresa, sinó una alegria i, estant Guillem aquí amb la seva experiència i el seu coneixement de tantes obres socials, crec que tenim tota una garantia d’èxit.

Com a cristià sé que hem de donar gràcies al Senyor per aquesta oportunitat i posar-ho tot a les seves mans en oració. El dia 11 de juny estaré en aquesta gran ciutat que és Barcelona. Ja s’ha treballat la convocatòria feta des del Consell Evangèlic de Catalunya i des d’Iniciatives Solidàries. Tindrem tot un matí amb una Conferència que impartiré sobre la “Fonamentació Bíblica de l’Obra Social” i una altra sobre la “Missió Urbana avui”. Finalment obrirem un col·loqui i intentarem arribar a conclusions que espero que siguin definitives i rellevants.

Tenim la necessitat que en aquesta reunió s’aixequin esglésies interessades i compromeses en el tema. Que es formi un comitè per a la constitució de la Missió Evangèlica Urbana de Barcelona. Des de Madrid i des de les altres Missions a les diferents ciutats en les que existeix i que ja he nomenat, tindran tota l’assistència que necessitin, sigui per fer els seus estatuts, per compartir experiències i per fer pinya com a germans compromesos en l’acció social. Personalment tinc una impressió que us comparteixo i que espero no equivocar-me: La Missió Evangèlica Urbana de Barcelona pot arribar a ser la missió més gran i més forta d’entre totes les que hi ha avui a les ciutats que hem nomenat. Déu vulgui que la meva impressió es compleixi. És el meu desig, Senyor, el meu prec. Així ho espero, en Tu confio.

Les Missions Urbanes són necessàries. Jo crec que el seu treball en el nostre món evangèlic pot ajudar a tenir una visió d’un Evangeli integral seguint els passos de Jesús en què el compromís amb l’home, amb el proïsme, no sigui una teologia segona, sinó part essencial i integrant de la vivència de l’espiritualitat cristiana. Nosaltres, per a l’extensió d’aquests valors, hem comptat amb les nostres publicacions a CLIE i amb el Bloc que tinc a Protestante Digital. Així, hem arribat a tot el món hispà. Tot un privilegi que desitjaria compartir algun dia amb els nostres germans a Barcelona.

Fins ara, cap de les Missions que tenim establertes ha seguit a la Missió de Madrid en aquesta àrea tan important com és la promoció i la sensibilització a través d’escrits i publicacions. Però no sé per què tinc el pressentiment que la Missió Urbana de Barcelona pot arribar a tenir persones formades que treballin aquestes línies tan fonamentals per al treball social. Escrits de conscienciació, de recerca de la justícia, de denúncia, de lluita per reduir la pobresa al món, de llançament de nous valors que facin que les estructures socials injustes puguin caure fetes miques.

Ara, una altra cosa més personal que crec és bo que sapigueu: Sabeu que jo ja tinc una edat i una llarga vida usada en la promoció i en el treball directe en l’acció social. Sabeu una cosa? És molt probable que la Missió de Barcelona sigui l’última que jo animi a sortir a la llum sent ja president de la Missió de Madrid. Després, Déu dirà, perquè jo seguiré sota la Seva voluntat i a disposició de l’obra social evangèlica. Seguiré responent a les crides que em facin i, el curiós del cas, és que mai podré anar a títol personal. No. És impossible. Jo sempre portaré marcat a la cara els senyals de la Missió Evangèlica Urbana de Madrid, però també les marques de totes i cadascuna de les Missions Urbanes existents a les nostres ciutats. Així ho sento. Així crec que em veuen i em veuran mentre visqui.

Gràcies, Senyor, per tenir els teus temps. Gràcies, Senyor, perquè també les relacions entre germans donen els seus fruits. Ho deixem tot a les teves mans, Senyor. Com en tot, que es faci la Teva voluntat.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats