TOTS UNITS FEM FORÇA

La campanya de donació de roba, sabates, etc. iniciada pels nostres germans del Rebost Solidari de Cerdanyola, destinada a pal·liar les necessitats de les persones acollides en el camp de refugiats d’Idomeni (Grècia), ha superat totes les expectatives.
En principi els germans volien enviar un tràiler, com es va fer en dues altres oportunitats per als camps de refugiats de Croàcia, amb la col·laboració de moltes entitats evangèliques i algunes de seculars…, però hem palpat amb les nostres mans que en el Senyor hi ha una provisió i abundància que ens supera a tots. Ja no és un tràiler, sinó tres els que van a sortir cap al camp d’Idomeni.

Des que es va iniciar la campanya de recollida, els cartells informatius i les notícies que s’anaven publicant, s’han viralitzat de manera natural, i a tal nivell, que ha afectat no solament les nostres comunitats, sinó tot el nostre entorn secular. Tots els que hi participem d’alguna forma, ens hem vist gratament sorpresos i aclaparats per un il·lusionant estrès, amb sentit i propòsit.

Com un remolí de generositat imparable, Esglésies de tot l’Estat Espanyol amb les seves ONG’s, han difós la notícia i han col·lapsat les línies telefòniques del Rebost Solidari de Cerdanyola, així com les de tots els punts d’informació i contacte. Des de Dignitat donem fe d’això. Han estat, i són encara ara moltíssimes les trucades interessant-se per com participar. En aquests moments, des de Dignitat, estem informant a les persones que truquen, que ja hem completat la capacitat dels tres tràilers i, en conseqüència, ja no podem recollir més; així i tot, ens insisteixen que per favor els deixem col·laborar.
És meravellós veure l’enorme generositat de les persones. No els importa l’esforç que hagin de fer, la distància a recórrer, la proximitat amb les seves vacances de Setmana Santa, ni els horaris de vegades intempestius que podien condicionar la recollida…. Vénen i donen amb molt amor.

A nivell secular també s’han superat totes les expectatives. Col·laboracions i contactes que moltes vegades semblen impossibles d’aconseguir s’han aconseguit sense obstacles. A títol enunciatiu, des de Dignitat, hem pogut constatar com La Vanguardia, per exemple, publicava el dimecres 13 un article de l’agència Efe, que segur han recollit altres mitjans de l’Estat. Entitats de la importància del Secretariat de Sants-Hostafrancs i La Bordeta, adscrit l’Ajuntament del barri, ha col·laborat sense reserves prestant les seves instal·lacions i difonent la notícia entre la seva extensa llista d’associats. La Comissió de Stop Maremortum de Sants-Hostafrancs i la Bordeta ha col·laborat fent difusió del pòster informatiu i moltes persones que s’identifiquen amb aquest col·lectiu han vingut i han aportat. Daniel Banyuls ens informa de l’interès i la participació d’institucions, emissores de ràdio evangèliques i seculars, TV3, àrees socials d’entitats bancàries, grups del Cos de Bombers de Catalunya, com el de Terrassa que ha recollit més de 3.500Kg de roba, són algunes de les mostres que componen un llarg etc. de col·laboradors que, per falta d’espai, no podem citar íntegrament. Més encara, a última hora del dimecres, Daniel Banyuls va rebre una trucada del Consolat de Grècia a Catalunya, interessant-se per la labor que estàvem portant a terme.
Com sempre hem fet des de Dignitat, i perquè gran part de la nostra raó de ser és ajudar-nos a coordinar-nos i treballar en xarxa aprofitant els recursos que cadascun pot aportar en pro de l’extensió del Regne de Déu, el Grup Motor de Dignitat i tots els seus departaments, s’han mobilitzat vocacionalment, i s’han posat a la feina “…a temps i fora de temps…” en un admirable treball de constància i superació. Totes les Esglésies s’han coordinat i respost admirablement. Dignitat és de tots i tots som Dignitat!
A hores d’ara, com apuntava anteriorment, Daniel Banyuls ens informa que hem de suspendre la campanya, perquè ja són tres els tràilers que tenim plens a vessar, i la infraestructura del camp de refugiats d’Idomeni no permet gestionar gaire més.
Tot aquest panorama, em recordava – salvant les distàncies – aquell moment en què el Senyor li diu a Moisés que li digui al seu poble que no porti més ofrenes, perquè sobren recursos per a l’obra encomanada. Per als que estan a Idomeni no en sobren però, fins on nosaltres podem aconseguir en aquest moment, hem cobert amb escreix l’objectiu. Estic segur que, amb més economia i temps, ompliríem alguns tràilers més. I és que, quan obrim les nostres mans i el nostre cor per fer junts l’obra del Senyor, Ell obre les finestres del cel i vessa benedicció fins que sobreabundi. Ell no canvia, és el mateix ahir i avui i pels segles.
La meva reflexió, producte del que he estat vivint en aquests dies, és clara: l’Església és una, i es mou com un sol cos, quan l’objectiu s’alinea amb els valors del Regne de Déu. “…Busqueu el Regne de Déu i la seva Justícia i tota la resta us serà afegit…”. L’any passat el Senyor ens va mostrar que era possible amb un campanya evangelística que va omplir per dos dies el Palau Sant Jordi. No serà que els cels s’estan obrint per al nostre país? No serà que hem de mirar per sobre dels núvols de la crisi, perquè l’Esperit del Senyor ens doni col·liri per veure els camps llestos para la sega?
Acabo. M’he permès titular aquesta breu ressenya amb part de la lletra d’un conegut himne esportiu (que per la seva fundació d’arrels protestants, intueixo que té a veure amb l’Escriptura) per significar alguna cosa que estic convençut que és una realitat entre nosaltres, que està impregnada en els nostres gens com a cristians: Som un perquè Jesús ens va fer un. Som un i, en el més profund del nostre ésser, anhelem amb totes les nostres forces sentir-nos un. Som un i volem actuar com un sol cos. Està meridianament clar que quan deixem en un segon pla el nostre honrós cognom denominacional i unim les nostres mans en pro de l’obra del Senyor, la Vida flueix amb abundància en nosaltres i en les nostres comunitats. No en va, diu el Salmista: “… Mireu que n’és de bo i agradable viure tots junts els germans [junts en un, segons quina versió llegim]…. Allí hi ha l’aplec que el Senyor beneeix: li dóna la vida per sempre.” (Salm133:1,3) No importa d’on som ni d’on venim, proclama l’himne. El Crist que ens uneix, ens ha demostrat una vegada més que: Junts, podem! Soli Deo Gloria.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats