QUE EL SENYOR EL BENEEIXI, SENYOR PRESIDENT

OPINIÓ | Ventijol Suau | Per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC

La trobada va ser curta i es va emmarcar en el context de la presa de possessió del nou President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Carles Puigdemont. Per aquelles coses de la vida, vaig ser una de les primeres persones que el va poder saludar personalment quan va sortir al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, acompanyat pel President Artur Mas.
La meva no podia ser només una salutació personal com tampoc podien ser unes paraules de cortesia felicitant el nou President pel seu nomenament.
Tampoc el volia saludar a títol personal.
Ho vaig fer en nom de la Comunitat Protestant: “Que el Senyor el beneeixi, senyor President”. La seva va ser una ràpida i sincera resposta: “Unes paraules molt necessàries i oportunes en aquests moments”, em va contestar. I tot just acabar, una altra persona es va acostar al President per dir-li el que li volia dir.
El meu paper havia acabat. El que havia dir-li al President ja estava dit. Era el moment de començar a ocupar-se pel futur de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Però tornant a la qüestió que ens ocupa, ens hem de recordar a nosaltres mateixos que, com a part de l’Església de Jesucrist, ens cal, en tot moment, estar on hem d’estar i dir el que és oportú. És a dir: una paraula de testimoniatge que parli de Jesús i una pregària que porti benedicció a les persones.
Parlar de Jesús i pregar són dues de les vocacions a què som convidats tots els cristians i totes les cristianes. En tot lloc i en tota situació.
Tal i com també ensenya la Bíblia, la paraula explicada de Déu, els cristians i les cristianes preguem per les nostres autoritats. Per aquesta raó, com que Catalunya té un nou President a nosaltres ens correspon pregar pel ell i pel seu nou Govern.
Fem-ho.
Ara és el que cal fer.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats