I ENCARA MENYS EN NOM DE DÉU

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona

La Bíblia ens diu que matar és pecat.
Tot llibre sagrat ens diu el mateix.
Però si a més de matar ho fem en nom de Déu falten paraules per definir la dimensió d’aquest pecat.
Els esdeveniments de Paris, altre cop Paris, i de diverses parts de la geografia ens recorden, novament, que la nostra veu encara ha de ser més alta, més forta i més contundent per rebutjar tot aquest seguit d’assassinats terroristes.
Si la violència és condemnable, la violència terrorista exhaureix les paraules de condemna.
El món ha embogit i en mig de tant desencert hem de mantenir la calma.
Però mantenir la calma no vol dir haver de callar. Ans tot el contrari.
Déu no és nostre, ans tot el contrari: nosaltres som d’Ell, si volem.
Però, vulguem o no vulguem, el que és inadmissible, des del punt de vista humà o diví, és utilitzar el nom de Déu per justificar cap tipus de violència terrorista.
La violència terrorista ni té nom, ni té ideologia, ni té cap tipus de raó que la justifiqui.
Assassinar, a tot un seguit de gent innocent, en nom d’una causa justa anul•la la legitimitat d’aquesta causa.
Assassinar, a tot un seguit de gent innocent, en nom de Déu nega la religiositat de qui ho faci. Però la nega contundentment.
Tota persona religiosa cerca créixer en la seva bondat, gràcies a la seva experiència d’espiritualitat.
Aquesta és una de les dimensions més importants de l’espiritualitat.
Si la nostra espiritualitat no ens porta a l’harmonia entre nosaltres i Déu i entre nosaltres i el nostre proïsme no és ni espiritualitat ni tampoc és religiositat.
La ideologia que pretengui justificar la violència terrorista no podrà mai legitimar cap de les accions que, de la mateixa, se’n puguin derivar.
Ens cal, malauradament, tornar a repetir-ho perquè és important que no ho oblidem ni dins ni fora.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats