31 D’OCTUBRE

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona

Un any més els protestants d’arreu ens apleguem el 31 d’octubre per celebrar el dia de la Reforma Protestant. O millor dit: el dia en què simbòlicament es va iniciar la Reforma Protestant. Sens dubte, una data per recordar sigui quina sigui la nostra fe i, fins i tot, per aquells que diuen no tenir cap tipus de fe religiosa.
Encara hi ha molt desconeixement per una gran part de la nostra societat sobre el que va significar la Reforma Protestant en el si de l’Església d’aquella època i el que ha significat fins el dia d’avui, tant a nivell d’espiritualitat com a nivell social.
La Reforma no només va significar una mirada diferent d’entendre a Déu, sinó que va significar una mirada diferent d’entendre la fe cristiana.
L’edat mitjana va portar a l’Església tot el sistema penitencial que a principis del segle XVI proposava la redempció dels nostres pecats no només mitjançant les obres, sinó gràcies a la generositat de la butxaca. Quantes més indulgències es compressin amb diners més perdó s’aconseguiria.
Aquesta mercantilització de la salvació va generar un sotrac de tal dimensió en el cor de Luter, i de bona part de la gent que l’envoltava, que fou el caliu que va atiar el foc reformador.
El que Luter va posar sobre la taula, en la seva lectura del text paulí als Romans, fou que la salvació només depenia de la nostra fe, que res que poguéssim fer ens obria la porta del cor de Déu excepte l’acceptació del camí ja establert: creure en Jesús.
Semblava, i sembla, una resposta senzilla. Tan senzilla que per a alguns representa una dificultat poder acceptar-la.
La Reforma Protestant va ser una crida a dipositar la nostra fe en Jesús.
És la mateixa crida que avui presenta el missatge reformat: creure en Déu és qüestió de fe. De fe en Jesús.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats