ASSASSINATS A L’ESGLÉSIA METODISTA DE CHARLESTON

OPINIÓ | Ventijol suau | per Guillem Correa, pastor a Barcelona

El 17 de juny de l’any 2015 un jove de 21 anys va assassinar, amb la pistola que li havia regalat el seu pare pel seu aniversari, 9 cristians que s’havien reunit a l’Església Metodista de Charleston, als Estats Units.
Malauradament no van ser els primers en ser assassinats en aquesta Església. Preguem perquè siguin els darrers en morir víctimes de l’odi i la discriminació racial.
L’Església va ser fundada l’any 1816 arran d’una disputa racial. Dos anys més tard més de 4.000 creients, de diferents Esglésies Metodistes de la ciutat, van deixar les seves respectives comunitats per afiliar-se a la nova Església.
No ho van tenir gens fàcil des de bon principi.
En ser una Església només de negres les ordenances municipals els van prohibir celebrar cultes durant la nit. Aquest va ser un dels molts atacs que van patir.
Els van prohibir que ensenyessin a llegir i escriure als seus feligresos; van empresonar bona part dels seus dirigents; a vuit d’ells, l’any 1.818, els van fuetejar. L’autoritat local va profanar el temple, que és inviolable per llei, els anys 1.820 i 1.821. Pocs anys més tard, en el 1.822, van implicar els seus dirigents en un complot per poder condemnar-los a morir executats. Els que van aconseguir sobreviure a la presó, sense ser condemnats per cap delicte, quan finalment van ser alliberats, es van veure obligats a fugir a Filadèlfia.
Durant la guerra civil els cultes van ser clandestins.
Acabada la contesa es va poder reobrir el Temple.
El vell edifici va ser enderrocat per un terratrèmol l’any 1886.
L’edifici actual es va construir l’any 1891.
Malgrat tanta hostilitat, l’any 1951 l’Església encara comptava amb 2.400 membres.
L’any 1962 el pastor Martin Luther King va promoure la inscripció en el registre dels membres de l’Església per poder tenir dret a vot.
Uns anys més tard, l’any 1969, una manifestació encapçalada per la viuda de Martin Luther King, Coretta King, va ser dissolta per la Guàrdia Nacional, baioneta en mà.
Fa poc, el 31 de desembre de 2012, l’Església va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació de la Llei d’Emancipació segons la qual als Estats Units no hi ha diferència entre persones pel seu color de pell.
És en aquesta mateixa Església, un referent en la lluita a favor de la igualtat racial, on gairebé 200 anys després de la seva fundació, es van produir aquests brutals assassinats.
Tristament hem de constatar que encara ens queda molt de treball per fer perquè els profetes de l’odi i la discriminació racial no guanyin cap més batalla.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats