Solidaris amb l’Església Perseguida

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  | per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

Aquest darrer cap de setmana un bon grup d’Esglésies Evangèliques de Catalunya han sortit el carrer, malgrat que la pluja no ha ajudat gens, per demostrar la seva solidaritat amb l’Església Perseguida de l’Irak i de Síria.
Amb diverses pancartes, on es podia llegir “Ja n’hi ha prou de perseguir cristians” i amb la lletra “N”, -de natzarè- per identificar-se amb Jesús el Natzarè, s’ha volgut fer arribar als governants una pública demanda perquè actuïn a favor d’aquests cristians.
També s’ha volgut fer arribar a aquestes víctimes el missatge que no estan sols.
I, en darrer lloc, s’ha volgut fer una crida a la societat catalana, que sempre s’ha mostrat tan solidària amb els oprimits i perseguits, perquè també mostri la seva solidaritat amb l’Església Perseguida.
Les concentracions, les pancartes i les ofrenes que s’han aixecat aquest diumenge a favor dels cristians de l’Irak i de Síria perseguits per la seva fe ens han de fer reflexionar sobre el nostre sentit de ser Església.
L’Església de Jesús no som només els que ens reunim cada diumenge a la mateixa Comunitat Local. Ni tampoc som només els que ens apleguem sota una mateixa família denominacional. Som Església tots aquells homes i dones que ens reconeixem seguidors i seguidores de Jesús en privat i en públic, en els bons i en els mals moments, quan el vent bufa a favor i quan bufa en contra.
I ser Església és també plorar quan els nostres germans i les nostres germanes ploren.
Avui plorem pels nostres germans i germanes de l’Església Perseguida. I avui preguem perquè Jesús eixugui les nostres i les seves llàgrimes. Però, especialment, preguem perquè Jesús aconsegueixi aturar els qui són els causants de la seva persecució