Sebastià Rodríguez, la fidelitat d’un home honest

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  | 

El traspàs del pastor Sebastià Rodríguez, a l’edat de 85 anys (1929-2014), ens obre la porta per recordar una vida i una lluita, una època i un passat.
La seva vida va ser una vida compromesa amb l’Evangeli de Jesús.
Entre els molts records vull remarcar el del seu entusiasme i el de la seva dedicació. Era un apassionat de les causes en les que creia. Tenia la capacitat de ser emprenedor. I el seu entusiasme era una renovada invitació a participar en els seus projectes que no eren mai projectes personals, sinó sempre projectes d’Església. Ell era la primera resposta a les necessitats detectades i des de dintre ens convidava als altres a formar-ne part.
Estimava les seves causes i ens ajudava als altres a estimar-les.
Home sense fronteres feia de la carretera la seva aliada per arribar on calgués.
Les seves preocupacions van ser: l’evangelització, la infància i la joventut. I a totes elles va dedicar el bo i millor de la seva vida. Sense oblidar la consagració a la tasca pastoral en les diferents Comunitats Locals on va ser cridat a servir.
De conviccions teològiques profundes, la seva vocació pastoral i l’honestedat de la seva crida el van anar transformant fins arribar a ser un home ponderat de cor generós.
El seu prestigi dins el camp evangèlic va traspassar les fronteres de la seva família denominacional sent així reconegut en els homenatges del lliurament de la Medalla del Consell Evangèlic de Catalunya i en el reconeixement del darrer Congrés Evangèlic, el VII, celebrat a la ciutat de Barcelona.
Va ser una manera de reconèixer la vàlua d’un pastor que va aconseguir la nostra estima i un merescut respecte.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats