1939, 75 anys de Franco contra els Protestants

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del  CEC  |

L’any 1939 va ser un any de trista memòria per al protestantisme: “la repressió franquista es desfermà amb tota la violència de la nova legalitat contra els vençuts,tots aquells que per motius ideològics, religiosos, lingüístics o nacionals no s’arrengleraven amb els vencedors. Just començar l’any, el govern franquista acordà la concessió d’una retribució econòmica als sacerdots catòlics en els territoris que havien estat fidels a la legalitat republicana… mesura que contrastarà amb tota la repressió que començaren  patir els protestants tan bon punt les tropes ocupants vagin guanyant territori”.
Qui escriu aquestes paraules i qui així s’expressa no és pas ni un pastor ni un destacat dirigent de la Comunitat protestant sinó el titular de la Càtedra de Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra el professor Josep-Lluís Carod-Rovira en un article publicat a la revista “El Temps” corresponent al número 1.545 del mes de gener d’enguany.

Cal posar en valor les paraules de l’autor d’aquest article així com l’encert de publicar-les ara per no oblidar que fa 75 anys es va endegar una etapa de foscor que abastà tota la societat i on la llibertat religiosa fou una més de les seves víctimes.
No hem d’oblidar que els protestants hem estat víctimes del franquisme i que encara esperem el reconeixement públic que ens mereixem per aquest fet.

Més endavant l’article recull que “Al castell de Bellver van afusellar els protestants Gabriel Font i Miquel Serra… el predicador protestant Miquel Pascual… fou detingut, empresonat i hagué de patir un consell de guerra, però finalment se’n pogué evitar l’execució”.
Sabem que de víctimes de la violència n’hi ha hagut moltes, massa, en aquesta història compartida però el que alguns han oblidat és que nosaltres també vàrem ser terroritzats i que tenim el mateix dret a reivindicar la dignitat de la memòria dels nostres morts.

L’article, que mereix una molt atenta lectura per la seva acurada documentació i per la relació d’assumptes que esmenta, ens aporta un relat impactant d’una època, d’un temps i d’un país i ens recorda l’actualitat i la vigència del que parla tot fent-ne memòria històrica.
És que hi ha diferència entre la situació en què es trobaven els sacerdots catòlics i els pastors protestants del 1939 i la de 2014? Naturalment que n’hi ha. I molta. Ara, els pastors protestants tenim els mateixos drets que té la resta dels nostres conciutadans però cap dels drets que tenien, i tenen, els sacerdots catòlics. I vagi per endavant que entenem que han de gaudir d’aquests drets diferencials que els permet exercir amb dignitat el seu ministeri.

El que constatem és que la història no avança com deuria avançar.
La bondat de la història recuperada amb aquest article és donar veu a qui històricament no ha tingut veu. És treure a la llum una part de la història totalment desconeguda pel gran públic. És recuperar per a tothom una història que no és només dels protestants, sinó que ha de formar part de la història col·lectiva.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats