Josep Grau, teòleg protestant

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

La història, la bona història, està protagonitzada per homes i dones que viuen la seva pròpia vida des de la generositat. Són persones que es consagren  elles mateixes a viure i a encarnar la fe o els ideals de la col·lectivitat a la què pertanyen. D’aquesta manera fan possible petits o grans canvis entre els seus que acaben tenint, com a conseqüència, impacte en la resta de la societat.
Són persones que han deixat de ser només seves per formar part de tots nosaltres. La seva acaba sent la nostra història. Una història que ens demanda, a tots i a totes, posar la seva vida per escrit perquè segueixi formant part de la nostra memòria. De la memòria col·lectiva de propis i d’aliens.

És el tresor de la memòria.
Una memòria que consisteix en recordar, en tots els aprenentatges, a aquells dels qui som deutors.

És el tresor de l’alumne que recorda que el mèrit no és seu, sinó del seu mestre.

Una d’aquestes persones, que amb la seva vida ha fet història entre nosaltres i més enllà de nosaltres, és en Josep Grau: Teòleg Protestant.
I dic teòleg per remarcar una de les facetes d’aquest home polièdric. Perquè, el mirem per on el mirem, sempre destaca: editor, escriptor, predicador, mestre i, per sobre de tot, home d’Església.

Avui, quan recordem que acaba de passar a la presència del Senyor, ens cal redescobrir aquest home d’Església que és patrimoni comú.
Dels meus aprenentatges i del meu record d’en Josep Grau sobresurt el seu compromís amb l’Església de Jesucrist i el seu rigor intel·lectual.

El seu compromís:
compromís amb Jesús i amb els seus aprenentatges de Jesús.

El seu compromís amb Jesús, com a home d’Església, el va portar a arriscar-se ell mateix durant el temps de la dictadura franquista. Cal no oblidar-ho. O, com home d’Església, el va portar a fer treball de base, anant de casa en casa predicant el missatge cristià.
Com també el va portar a escriure tots els llibres que va poder i a defensar les seves idees sense defugir la polèmica teològica, si ho exigia el guió.

El seu rigor intel·lectual:
feia els deures quan es demanava la seva col·laboració.

A tall d’exemple puc aportar un testimoni.
Quan li vaig demanar que prologués un dels meus llibres s’ho va prendre molt seriosament. Al cap d’uns dies, quan ja s’havia llegit el text que li havia lliurat, em va trucar perquè anés a parlar amb ell. Volia perfilar alguns dels continguts del meu escrit.

En acabar la conversa li vaig preguntar sobre la raó del seu rigor intel·lectual. Em va respondre, en les seves paraules, posant en valor la necessitat de ser coherents: Coherència de vida, coherència bíblica i coherència teològica.
I segurament aquesta és una de les claus per interpretar la vida i el ministeri d’en Josep Grau.

Un cristià coherent que ens ha regalat la seva vida com a testimoni de la vitalitat permanent del missatge de Jesús.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats