Un pas endavant a favor de la Llibertat de Cultes

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

Ho veníem reivindicant des de gairebé sempre i finalment ens han escoltat. El BOE de 30 de desembre de 2013 va publicar la Llei 27/2013 segons la qual per obrir un Centre de Culte ja no caldrà llicència prèvia per part de l’Ajuntament corresponent.
Massa tard.

Massa tard però sigui molt benvinguda la notícia.
Finalment s’ha aconseguit que només calgui comunicar a l’autoritat corresponent l’obertura d’un nou centre de culte. D’aquesta manera s’eliminen d’entrada, d’un cop i per sempre, les temptacions i les arbitrarietats de determinats ajuntaments que es creien en el dret de poder regular -a la pràctica-, la Llibertat de Cultes d’aquest país i, per extensió, la Llibertat Religiosa.

Ha calgut massa anys, massa plors i un creixent distanciament de la Comunitat Protestant en relació a la nostra democràcia per poder arribar finalment a aquest punt.
La democràcia, especialment en els darrers anys, no està donant respostes a la Comunitat Protestant.

Que a l’Europa del segle XXI l’Església Protestant hagi de concentrar-se al carrer per demanar Llibertat de Centres de Culte vol dir que alguna cosa s’ha fet malament -i no hem estat precisament nosaltres qui l’ha fet malament-.
Aquest canvi de tendència no és la solució. És la primera resposta a la solució. El fet que només calgui comunicar a l’administració municipal l’obertura d’un Temple Evangèlic no vol dir que els nous temples no hagin de complir amb la corresponent normativa urbanística. I aquí radica, precisament, la clau de tota la qüestió.

Si els ajuntaments demanen als Temples Evangèlics els mateixos requeriments que demanen a l’Església Catòlica estarem en el camí de sortida per deixar de sentir-nos discriminats. Al menys en aquest punt. Jo diria més: fins que no s’arregli la qüestió del cofinançament s’hauria de demanar als Temples Evangèlics encara menys requeriments que a l’Església Catòlica perquè no disposem dels mateixos recursos econòmics per fer front a tanta despesa.
Si en lloc de fer-ho d’aquesta manera se’ns demana uns requeriments impossibles de complir haurem fet aquest camí per tornar, altre cop,a la casella de sortida: canviar totes les coses perquè res no es mogui.

El BOE ha fet la seva part del camí.
Ara la pilota del crèdit democràtic està a la teulada dels ajuntaments.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats