Homenatge a David Muniesa

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

El Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) ha lliurat el seu III Premi en “Convivència i Diàleg Interreligiós” al pastor David Muniesa per la seva llarga tasca i trajectòria a favor de la unitat del poble evangèlic, posteriorment en favor de la unitat dels cristians i darrerament a favor del diàleg interreligiós a casa nostra.

Ho ha fet, principalment, des de la seva ciutat de Terrassa però cal evidenciar que va començar a fer-ho des de molt jove. De petit, el capellà i el mestre del poble no el van deixar a anar a l’escola per ser fill de protestants. Amb la vinguda d’un nou mestre la seva mare ho va tornar a intentar i aquest cop se’n va sortir: finalment el seu fill podria anar a l’escola.

Quan en David va aprendre les quatre regles i el llegir i l’escriure, el seu pastor li va mostrar un nou repte: “Ara has de fer el batxillerat”, li va dir. Va ser el propi pastor qui va aportar els diners per comprar els llibres que li calien per estudiar perquè a casa seva no n’hi havia suficients.

D’aquesta manera va poder començar a completar la seva formació. Amb tot, va arribar un dia que en David es va haver d’enfrontar a una nova assignatura: el llatí. “Quina és la millora manera d’aprendre llatí?, es va preguntar. No li va costar gaire arribar a la conclusió que qui millor li podia ensenyar llatí era el capellà del poble. En lloc de recordar el que li havia passat de petit, es va dir a ell mateix: “Aquest capellà i jo ens hem de fer amics”. Dit i fet.

I amb aquests precedents va endegar una llarga caminada obrint portes, avançant-se als seus temps i avançant-se als temps de la pròpia Església -que no és poc-.

No ha estat un camí fàcil. Massa gent ha cregut, en un determinat moment, que en David havia ensopegat. Aquests no li ho van posar fàcil.

El que jo puc dir és que si algú va creure que en David havia ensopegat és perquè anava davant de tots nosaltres. Els qui s’ho miren des de la graderia mai no ensopeguen. Com tampoc mai no ho fan els que sempre van darrera de tothom i si ensopeguen ningú, o gairebé ningú, no ho veu.

En David ha obert portes, ha deixat entrar l’aire fresc, ha renovat l’ambient i ara cal dir-li que ho ha fet bé, que ho ha fet molt bé.

I per aquestes raons, entre d’altres, és un digne mereixedor del premi que li ha estat concedit.

Abans d’acabar, però, cal fer un esment especial al GTER.

Els protestants no estem acostumats a rebre premis i reconeixements més enllà de les nostres pròpies fronteres. Per aquesta raó cal posar encara més en valor el fet que en David Muniesa hagi rebut aquest reconeixement per la seva tasca com a pastor i per la seva capacitat d’establir i fomentar la convivència entre uns i altres.

Amb aquest gest el GTER ha obert el camí perquè altres institucions també ens tinguin en compte als evangèlics a l’hora de pensar en gent a la qual cal retre un públic homenatge.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats