Injustícies Constitucionals

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

Els protestants tenim una llarga i trista experiència sobre les injustícies constitucionals. De sempre hem estat legalment ciutadans de segona -constitucionalment parlant-.
Lògicament les Lleis de Llibertat Religiosa, i les normatives que se’n deriven per a la seva aplicació, han reflectit aquesta realitat.

Aquest criteri s’aplica fins i tot en el present marc democràtic.
La Llei de Llibertat Religiosa actualment vigent no regula els Drets Col·lectius de les Minories Religioses -que és la seva principal raó de ser-. La Llei, que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament Espanyol, consent que hi hagi diferències i desigualtats entre la confessió majoritària i la resta de confessions religioses. Més encara: entre la societat civil organitzada i les confessions religioses minoritàries.

La conclusió a la què ens porta aquest fet és que l’actual marc democràtic no dóna resposta a les demandes de justícia i d’igualtat de les minories religioses.
Segurament per aquesta raó l’actual President de la Federació Protestant, la FEREDE, als pocs dies de prendre possessió del seu càrrec ja va demanar públicament la reforma de l’actual constitució.

Naturalment que en els prop de quaranta anys de democràcia s’han produït avenços en matèria de llibertat religiosa. El que cal aclarir és que aquests avenços s’han produït més per la bonhomia de determinades persones, que han tingut responsabilitats en la matèria, que per una voluntat política de fer justícia a les minories religioses.
És l’actual constitució l’eina que ha de resoldre el desencaix de les minories religioses? L’única resposta possible que podem aportar és el fet que fins ara de poc ens ha servit.

Que un principi sigui constitucional no vol dir que sigui just. Segurament serà legal però una legalitat que empara una injustícia difícilment perdura en el temps sense que generi rebuig.
I això és el que està passant amb aquesta constitució.

Si la constitució o la seva aplicació no porta la justícia col·lectiva que se li demanda, o cal canviar-la o cal canviar el criteri d’aplicació.
El que podem constatar és que alguna cosa s’ha fet malament fins ara.

I els protestants no volem esperar uns altres 40 anys per deixar de ser ciutadans de segona.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats