Després de l’ ” 11 de setembre”

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  Per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

D’ “11 de Setembre ” no n’hi ha un, n’hi ha diversos. Entre els que puc recordar estan el cop d’Estat xilè contra Salvador Allende, l’atemptat contra les Torres Bessones a Nova York i la Diada de Catalunya.
Les últimes Diades de Catalunya estan obrint un nou debat polític i social que està penetrant en les comunitats locals de l’Església Protestant, per molt que els pastors i les pastores el tractem de mantenir fora de les nostres quatre parets.

No obstant això, abans que la societat catalana i espanyola es plantegi la qüestió del separatisme o de l’ unionisme, hi ha un debat previ que ja ha trucat a la porta de l’Església Protestant. Es tracta del Dret a Decidir.
La pregunta que es planteja és la següent : Té el poble de Catalunya dret a poder decidir sobre el seu propi futur polític?

Estar a favor del Dret a Decidir no vol dir estar a favor de la Independència de Catalunya, sinó estar a favor que la gent pugui lliurement opinar sobre el seu futur polític.
Es tracta d’una qüestió de drets.

Hi haurà qui pugui estar a favor del Dret a Decidir i que voti que Catalunya segueixi sent part d’Espanya i hi haurà qui estigui a favor del Dret a Decidir i que voti que Catalunya s’independitzi d’Espanya. -Naturalment, si és que hi hagués aquesta possibilitat-.
Per a algunes persones, acceptar que Catalunya té el Dret a Decidir sobre el seu propi destí és inacceptable. Per a altres persones, la defensa dels Drets Humans i dels drets democràtics comporta que els pobles tinguin dret a decidir sobre el seu propi futur polític.

Per a uns, el Dret a Decidir és una qüestió d’interpretació de la legalitat; per a altres, és una qüestió de drets fonamentals.
Si s’accepta que el poble català pot exercir el seu Dret a Decidir llavors s’obre la porta a què hi pugui haver, o no, una votació sobre el futur polític de Catalunya.

Si d’entrada es nega el Dret a Decidir és una manera efectiva d’evitar que hi hagi votació.
La veritat sigui dita és que ni uns ni altres tenen clar, en cas que es produís una votació, quina opció guanyaria en les urnes.

La pregunta que cal formular ara és la següent: En què afecta a l’Església Protestant aquesta qüestió?
Ens afecta de dues maneres:

Primera, perquè és una qüestió de drets i de drets fonamentals i cal preguntar-se si hem de mirar cap a una altra banda o si hem de plantejar el debat.
Segona, perquè decidim el que decidim institucionalment s’ha demanat a l’Església Protestant i a les principals Confessions Religioses de Catalunya, inclosa l’Església Catòlica, que se sumin a la defensa del Dret a Decidir.

La petició ens ha posat contra les cordes i ens ha posat en la cruïlla. Ho podem negar i fins i tot ho podem dilatar en el temps però, encara que ho fem, la veritat és que la història surt al nostre encontre i ens demana una resposta.
Però a més hi ha un altre debat: el de la independència.

Vulguem o no la qüestió de la independència està en la vida quotidiana de la gent i, per extensió, està en la vida de les famílies de les nostres comunitats locals.
Hi ha entre nosaltres, igual que en la resta de la societat, com a mínim dos grans corrents d’opinió:

D’una banda, hi ha els qui opinen que Catalunya s’ha de separar d’Espanya.
D’altra banda, estan els qui opinen que Catalunya ha de romandre a Espanya.

Per a uns, els qui opinen diferent són separatistes i per altres els qui opinen diferent són unionistes. El percentatge d’uns i altres varia en cada comunitat local. Molts ja han pres partit. Altres ho faran en el transcurs dels propers mesos.
En contra del que es pogués pensar la llengua relacional, català o castellà, no és un factor determinant a l’hora de marcar posició política.

Siguem separatistes o siguem unionistes o no sapiguem encara què som la veritat és que aquest segon debat social també truca a les portes de l’Església.
L’ Església Protestant s’ha de plantejar aquesta qüestió?

Segurament per a alguns l’Església Protestant s’hauria de plantejar la qüestió i ho hauria de fer per reforçar les seves respectives posicions polítiques  -sigui una o sigui una altra-.
Des del meu punt de vista ens faríem un flac favor a nosaltres mateixos, i a la missió i al testimoni que tenim encomanats, si entrem en aquest debat.

Per contra, el missatge que hem de transmetre els líders de l’Església Protestant en aquests moments és molt clar:

Primer
, que com a part de l’Església de Jesucrist la nostra missió ens exigeix ​​estar units a Crist i entre nosaltres, més enllà de quins siguin els ideals polítics de cadascun de nosaltres.
Segon
, que es decideixi el que es decideixi l’Església Protestant de Catalunya sempre estarà al costat del nostre poble per portar el missatge de Salvació i Vida que està en Jesús; sempre estarà al costat del nostre poble per encarnar els valors del Regne de Déu fins que Crist torni.
El missatge de la nostra unitat i la responsabilitat d’assumir la missió que Déu ens ha encomanat han d’estar molt clars, i per sobre de tot, en la ment, el cor i la voluntat de tots els nostres dirigents i de tots i cadascun dels membres de les nostres comunitats locals.

I penso que en aquests dos punts ens hauríem de reforçar uns als altres.
La qüestió de fons que s’ha de plantejar l’Església no gira al voltant de la independència o l’unionisme.

La qüestió que li han plantejat a l’Església Protestant és si està a favor dels drets humans i, concretament, si està a favor que el poble català pugui exercir el seu Dret a Decidir.
Més de 800 institucions a Catalunya s’han pronunciat a favor que el poble català pugui decidir. També ho han fet les confessions religioses.

La qüestió que se li planteja a l’Església Protestant és si vol decidir sobre el Dret a Decidir.
Aquesta és la nostra responsabilitat històrica i segons decidim passarem a la història .

Noticias relacionadas:

  • Què en sabem de la història del protestantisme a Catalunya? Quins són els punts forts i els punt ...

  • ¿Qué sabemos de la historia del protestantismo en Cataluña? ¿Cuáles son los puntos fuertes y los ...

  •   El encuentro anual del CEC tendrá lugar el sábado 1 de junio de 2013, a las 10:30 h., en ...

  • 20/09/2013 Obra social a Cerdanyola L’església Evangèlica de Cerdanyola informa en una nota de ...

  • 04/09/2013 Reunió del Plenari del Consell Evangèlic Nova trobada del Plenari durant la qual es ...

Els comentaris estan tancats