Prop de 90.000 nous cristians cada dia

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC |

Als europeus ens agrada mirar el món mirant-nos a nosaltres mateixos. Creiem que el que ens passa a nosaltres és el que passa a la resta del món. I, un cop més, els  europeus o alguns europeus -per evitar generalitzacions- ens equivoquem.
És cert que l’Església Luterana Alemanya i que l’Església Catòlica del mateix país, per citar un exemple contrastat, cada any perden uns 120.000 membres cadascuna d’elles però també és cert que el cristianisme creix a un ritme sorprenent en incorporar cada dia prop de 90.000 noves persones.

Aquesta vitalitat cristiana no és exclusiva d’una de les seves branques, sinó que abasta a la seva totalitat. Cada dia hi ha 43.000 nous protestants al món, 35.000 nous catòlics, 5.000 nous ortodoxes i 4.000 nous anglicans[*].
Per a les persones que els agrada rebaixar les estadístiques podem descomptar de les referències anteriors un 10 o un 20% però, sigui quina sigui la xifra que decideixin escollir, el cert és que ningú no pot dubtar de la vitalitat actual del cristianisme.

En xifres absolutes diuen les estadístiques que al món hi ha uns 1.200 milions de catòlics, prop de 800 milions de protestants, uns 275 milions d’ortodoxes, 90 milions d’anglicans i uns 35 milions d’altres cristians.
En total hi ha al món uns 2.325.000.000 cristians i unes 4.131.000.000 persones que professen altres religions les quals, en la seva majoria, també creixen.

Què vull aportar amb aquestes estadístiques?
Primer, voldria deixar constància de la vigència de l’espiritualitat en el nostre món.

Segon, també voldria contribuir a aclarir que la parcial desafecció cristiana dels europeus és un fenomen regional i no pas global.
Tercer,  cal constatar que en aquest moment històric, i no sempre ha estat així tal i com demostra la història de les missions, una part prou significativa del protestantisme experimenta un creixement espectacular.
 

Tota aquesta realitat espiritual ens hauria d’ajudar als creients a viure la nostra pròpia fe des d’una perspectiva més global i més engrescadora.


[*] Aquesta diferenciació dels Anglicans és deguda a que la font estadística consultada així ho ha determinat, però des del meu punt de vista l’Església Anglicana forma part de la Comunitat Protestant.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats