Gràcies per desacreditar-nos

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  per Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC

El proppassat dimarts 19 de febrer de enguany el programa Sense Ficció va emetre el capítol anomenat “American Jesus” coproduït per TV3, i dirigit per Aram Garriga.
En aquest programa, i des del seu dret a la llibertat d’expressió, es va fer una presentació de la fe evangèlica d’una part del protestantisme dels Estats Units que senzillament va aconseguir desacreditar la fe evangèlica.
Entre nosaltres l’ètica protestant no és ni socialment ni jurídicament impositiva. L’ètica protestant és aplicable a aquelles persones que s’hi sentin vinculades per la seva pròpia fe. No imposem a la resta de la societat que es comporti com a protestants. Però també, des d’aquest respecte a l’altre, entenem que com a protestants tenim el dret a ser respectats i a poder expressar, en igualtat de condicions, quines són les nostres opinions i versions de la realitat.
Per aquesta raó defensem el dret de la llibertat d’expressió fins i tot, com no podria ser d’una altra manera, d’aquells que opinen contràriament a les nostres posicions.
El debat, encara no resolt a casa nostra, que es planteja a l’hora d’abastar la qüestió religiosa des dels mitjans és establir on acaba la llibertat d’expressió i on comença el dret al respecte pel que és sagrat.
La qüestió que es planteja és si en nom de la llibertat d’expressió es pot blasfemar contra una religió. És a dir: es pot ofendre el que es considera sagrat per part d’una determinada religió.
Com que aquest debat encara no s’ha produït no tenim un consens social sobre què s’ha de fer en aquestes situacions. El que sí podem afirmar es que mentre no s’arriba a una conclusió acceptable, per a totes les parts implicades, entenem que s’han d’arbitrar mesures que ens ajudin a endreçar situacions com la que ens ocupa.
És per aquest motiu que, en defensa de la llibertat d’expressió, cal oferir als espectadors una altra versió dels fets.
Els responsables de l’ens públic de la televisió de Catalunya haurien de posar a disposició de la Comunitat Protestant els mateixos mitjans humans, tècnics i econòmic per poder produir un altre programa sobre la fe protestant als Estats Units.
Aquesta altra versió s’hauria d’emetre pel mateix programa a fi de donar prou elements als telespectadors perquè arribin a les seves pròpies conclusions.
En un context com el nostre, on encara la Comunitat Protestant se sent discriminada socialment i on la majoria dels nostres conciutadans tenen un gran desconeixement de la fe evangèlica i de les seves pràctiques, un programa com aquest, si no és oportunament contrastat, és un greu atemptat contra la llibertat d’expressió de l’Església Protestant i, per extensió, de l’Església Cristiana.
La llibertat d’expressió està en joc quan només hi ha una sola interpretació de la realitat i es nega a la part afectada poder exercir els seus drets.
No es tracta del dret a rèplica.
Es tracta de garantir la llibertat d’expressió en igualtat de condicions.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats