Les fronteres de la llibertat

O P I N I Ó  |  Ventijol suau | Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

Hem de posar fronteres a la llibertat?
No tothom coincideix en la resposta.
Hi ha qui opina que en una societat democràtica la llibertat d’expressió és un bé suprem que ha d’estar per sobre de qualsevol altre. Aquesta és, ras i curt, la posició dominant dins la Unió Europea, recolzada pels tribunals. Aquesta posició entra, aparentment, en conflicte amb el dret de les persones, i de les col·lectivitats, a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
Però aquests drets també estan garantits pels tribunals europeus.
El conflicte es genera, doncs, entre llibertat d’expressió i llibertat religiosa quan en nom de la llibertat d’expressió les persones religioses se senten agredides, ofeses o menystingudes.
Més encara: quan determinades confessions religioses constaten que el que per a elles és sagrat és motiu d’escarni. I d’aquesta manera el conflicte social emergeix quan es considera que s’ha comés sacrilegi.
La pregunta clau és: en una societat democràtica les confessions tenen dret a determinar el que per a elles és sagrat? Tenen dret a demanar l’empara de la llei pel que han determinat que per a elles és sagrat?
Què hem de fer quan dos drets fonamentals com aquests entren en conflicte?
I en aquest conflicte particular: quina és la part que li correspon a la societat civil i quina és la part que li correspon a la societat religiosa?
S’ha de regular la llibertat d’expressió per evitar ofendre? S’ha d’autoregular? S’ha de co-regular? Qui ho ha de fer? Qui ha de prendre la iniciativa? I, finalment, com s’ha de fer?
Aquestes són preguntes obertes i encara no s’ha arribat a un consens social sobre com s’han de fer les coses per resoldre aquesta qüestió.
Hi ha una segona part del debat que cal no obviar. És la part que correspon a la reflexió interna de cada confessió. Com reaccionem les confessions i com hem de reaccionar davant el sacrilegi?
Sense fer aquesta segona part del debat, el consens social que puguem trobar per co-regular la llibertat d’expressió amb la llibertat religiosa quedarà incomplet.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats