20 anys d’Acords amb els Protestants

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

Amb motiu de la commemoració dels 20 anys dels Acords de Cooperació entre l’Estat i la Comunitat Protestant la FEREDE, la federació de les esglésies protestants a l’estat espanyol ha organitzat dos actes que cal remarcar.
El primer s’ha produït en el marc de la presentació del Curs de la Fundació UNED, la universitat a distància, titulat “Protestantisme i gestió pública a Espanya”. La trobada ha convocat tot un seguit de personalitats, tant de la vida pública com de l’Església, que han reflexionat en veu alta sobre el que s’ha viscut en el decurs d’aquest període de temps.
El balanç d’aquesta reflexió ha resultat més aviat pessimista. Tot reconeixent que els avenços que hem aconseguit en aquesta democràcia mai no s’havien aconseguit anteriorment, per la manca generalitzada de llibertats existent, s’ha evidenciat que els resultats obtinguts queden molt lluny dels mínims esperats.
El pastor Josep Lluís Andavert, actual president de la FEREDE, va parlar obertament de la necessitat de reformar la constitució espanyola per impulsar un autèntic encaix democràtic de les minories religioses d’aquest país.
La segona trobada es va produir amb la convocatòria de la Comissió de Coordinació de la mateixa FEREDE. A aquesta trobada de caràcter intern hi estan convocats, a més de la Comissió Permanent, els representants de tots els Consells Evangèlics Autonòmics.
Si les veus crítiques ja s’havien fet sentir en el marc universitari, la constatació de la discriminació de què som objecte la Comunitat Protestant es va elevar considerablement en aquesta trobada a porta tancada.
Els prop de 35 anys de democràcia no han estat suficients per aconseguir que sigui l’hora de l’Església Protestant amb una llarga, meritòria i arrelada història.
Mai no és el moment oportú, mai no és la prioritat, mai la iniciativa governamental no ha posat sobre la taula una proposta per fer realitat la Normalització Religiosa.
Del que va quedar constància, amb aquestes dues trobades, és que la qualitat democràtica en matèria de Llibertat Religiosa segueix sent una assignatura pendent.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats