Tancament de l’Oficina Tècnica del Consell Evangèlic

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

L’any 1998, arran del Conveni Marc signat entre el Govern de la Generalitat i el Consell Evangèlic de Catalunya, es va obrir l’Oficina Tècnica d’aquest Consell. La seva funció era òbvia: fer realitat tots els acords i projectes que prenguessin els òrgans directius de la Comunitat Protestant.
Per primer cop a la història ens podíem començar a dotar d’un procés de normalitat que ens ajudaria a sortir de l’anonimat i del racó en què ens havia col·locat la història del nostre país.
Aquesta Oficina Tècnica era possible gràcies a què, en l’acord entre la Generalitat i el Consell Evangèlic de Catalunya, el Govern es comprometia a què, fins que no es resolgui a nivell d’Estat el cofinançament de les Confessions Religioses de notable arrelament mitjançant la corresponent casella a la declaració de la renda, a Catalunya la Comunitat Protestant era acollida sota la seva protecció.
Res no ha canviat o ha millorat a nivell d’Estat però sí que ha empitjorat a nivell de Catalunya.
Enguany, en aquest turmentat any 2012, el cofinançament que rebia la Comunitat Protestant de Catalunya de les diverses Conselleries s’ha reduït en la seva totalitat.
No és que s’hagi reduït el cofinançament en un determinat percentatge, sinó que s’ha reduït, repeteixo i insisteixo, en la seva totalitat.
Aquesta manca de cofinançament ha obligat a què a mitjans del mes de juny s’hagi tancat l’Oficina Tècnica del Consell.
Hem esperat a fer-ho públic fins el dia d’avui per donar marge a qui governa a rectificar.
L’Església és la primera que se sent cridada en temps de crisi a viure en una més gran sobrietat.
No és un assumpte de sobrietat perquè en aquest punt estem entre els primers.
El que costa entendre és que se’ns hagi reduït el cofinançament en la seva totalitat, a menys que hi hagi una voluntat de menystenir la segona confessió religiosa del país.
I encara hi ha gent que s’enfada quan diem que ens sentim discriminats.
Coneixen vostès un partit polític parlamentari, un sindicat, una patronal, una federació d’entitats socials, una federació de veïns, per la pau o pel desenvolupament a qui li hagin aplicat el mateix criteri?
No creuen que la qüestió dóna molt a pensar? -per ser prudents-.

 

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats