Els límits de l’austeritat

O P I N I Ó  |  Ventijol Suau  |  Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  | 

Ho hem dit un i mil cops sense cap tipus d’èxit: l’economia és per a les persones i no pas les persones per a l’economia. Ens ha costat però sembla que, finalment, alguns polítics europeus s’han començat a adonar –en veu baixa- que  s’ha de posar límits a l’austeritat.
Pecaríem de crèduls si penséssim que han arribat a aquesta conclusió perquè ens han escoltat. Ni de bon tros. S’han escoltat a si mateixos i han determinat que si continuen d’aquesta manera estan en perill els diners que volen continuar guanyant.

Quan parlem del 24% d’aturats i del 50% dels joves també aturats, hem de dir que ens cal impulsar una política econòmica de sobrietat, juntament amb una política de creació de llocs d’ocupació perquè del contrari aquesta situació només porta dolor i desesperança.
Més enllà del que digui el diagnòstic econòmic, més enllà del que digui aquest o aquell teòric o del que digui el polític, o política, amb més capacitat de decisió, s’ha d’impulsar la creació de llocs de treball.
L’Església no ha callat, no calla, ni callarà davant de tant de dolor i tanta desesperació.

Hi ha pecat social en tot el que ens està passant?
Jo crec que sí. Crec que s’està pecant contra Déu i contra la humanitat en estar més preocupats per l’economia que per les persones.
Ara per ara no estem convocats a les urnes i per aquesta raó és un molt bon moment per començar a mobilitzar els vots d’uns i altres.
Hem de mobilitzar el nostre vot a favor de qui sàpiga crear llocs de treball, de qui ho prometi i ho compleixi.

Aquesta és la meva proposta. Una proposta democràtica. Una proposta d’Església: Fer costat a qui pateix i donar el nostre vot, o retirar-lo -si s’escau, perquè no han complert amb el que han promès-, a aquells que es comprometin a pal·liar l’actual situació d’atur.

Vots a favor?

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats