L’endemà del Congrés

O P I N I Ó  |  Ventijol suau  |  Guillem Correa, pastor a Barcelona i secretari general del CEC  |

El III Congrés Protestant de Catalunya ha acabat les seves sessions. Un cop més un grup de delegades, delegats, membres de les nostres Esglésies, i un bon grapat de participants, ens hem aplegat per tornar a encarnar la pregària de Jesús de Juan 17 quan diu: “Que tots siguin u”.
Com ens agrada ser bíblics!
Els protestants de Catalunya hem tingut, de sempre, aquesta vocació pel que darrerament anomenem com la “Via Catalana” de fer Església de Jesucrist. Aquesta “Via Catalana” consisteix en un esperit d’unitat que ens ha portat a dotar-nos d’institucions pròpies que ens permeten fer-nos visibles.

La gran aportació del III Congrés ha estat el seu mètode de treball. Les sessions Plenàries han estat fruit d’un treball d’equip on s’ha expressat el pensament i la sensibilitat de l’Església. S’ha fugit de la conferència il·lustrada per centrar-nos en la reflexió compartida. D’aquesta manera el congrés va començar fa més d’un any i ho va fer amb els treballs, debats i reflexions dels diferents equips de ponències -integrats per homes i dones representatius del pensament dels diversos corrents de l’Església Protestant de Catalunya-.

La segona gran aportació han estat els Tallers d’Escolta. La veritat sigui dita és que ens ha costat una mica entrar en aquesta dinàmica, però ho hem aconseguit. D’aquesta manera hem fugit de les sessions més o menys àmplies on les persones més acostumades a parlar en públic prenen habitualment la paraula. Amb els Tallers d’Escolta s’ha volgut donar la veu a tots els congressistes perquè en aquests grups petits de diàleg és molt més fàcil escoltar i ser escoltat. D’aquesta manera també hem pogut passar i posar a votació les propostes de resolucions.

És evident que el procés metodològic iniciat amb aquest congrés ha significat un salt qualitatiu en relació a la feina feta en anteriors ocasions i que encara ens queda un llarg recorregut perquè aquesta nova manera de fer, aquesta nova cultura d’Església, faci, definitivament, forat entre nosaltres.
El que sí podem constatar és que hem endegat una nova i innovadora manera de fer congressos i que ara caldrà esperar si el temps confirma l’encert d’aquest nou camí.

Per la resta ara ens queda el més difícil. Treballar per fer realitat els acords del congrés, una tasca que ens hem imposat a nosaltres mateixos i que ens hem donat no gaire temps per aplicar-la perquè el que cal esperar dintre de deu anys, quan se celebri el IV Congrés, no és l’aplicació dels acords, sinó el resultat dels acords.
Per cert, aquesta mateixa setmana es podrà disposar del text de les ponències i dels acords que s’han pres al web del III Congrés. Us animo a visitar-lo i a descarregar-vos els textos perquè ja formen part de la teva i de la meva història.

 

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats