Crida a la pregària i mobilització … de TOTS els evangèlics

O P I N I Ó  |  Ismael Gramaje, pastor a Manlleu i membre del Secretariat del CEC  | 

Fa uns dies que un bon nombre d’esglésies i entitats evangèliques hem rebut una carta[1] del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC) instant a la pregària i la mobilització, davant la imminent modificació de la llei[2] 16/2009, dels centres de culte.

La veritat és que no és habitual que el CEC enviï aquest tipus de missives. De fet, és la primera que rebem amb aquest to, i això, almenys per a mi, resulta una mica sorprenent i alhora inquietant. Tradicionalment, el CEC s’ha caracteritzat per la recerca de la voluntat d’entesa i diàleg en la seva relació amb les institucions i, com a part del mateix, estic segur que aquesta segueix sent la nostra principal convicció. Però, alguna cosa ha de justificar, en aquest cas, el canvi d’actuació.

I la justificació la trobem en llegir el text de l’avantprojecte[3] de llei que modifica la llei esmentada anteriorment. Una lectura atenta ens farà entendre la magnitud de les modificacions proposades. A hores d’ara tots hem de conèixer no només pels mitjans de comunicació evangèlics, sinó per la ràdio, premsa i televisió secular que s’estan fent ressò de la gravetat de la situació, gairebé cada dia. I és que finalment el que es qüestiona amb aquests canvis és el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte consagrat en l’article 16 de la Constitució Espanyola.

Està clar que la modificació de la llei és un gran pas enrere, on cada alcalde decidirà si s’obre o no una església evangèlica a la seva ciutat sota criteris sospitosament ambigus, De nou, se’ns nega ser tractats amb normalitat i respecte perquè vivim un cristianisme diferent del majoritari. Una altra vegada, els evangèlics som tractats com a ciutadans de segona, sempre sota sospita i això no en un allunyat país del tercer món, sinó en plena Catalunya del segle XXI.

Potser els evangèlics catalans correm el risc de menystenir la situació, o assumir-la resignadament, ja que després de tot, estem històricament acostumats al maltractament. Pot ser que pensem que això no li passarà a la meva església, o a la meva entitat, o confiem que ja ho solucionaran alguns germans. Pot ser que creguem que si se salva la meva església, les altres que busquin les seves solucions, o el pitjor de tot: que a l’hora de buscar solucions cadascun ho faci pel seu compte. Però en la meva modesta opinió, en tot aquests casos estaríem cometent un greu error ja que en definitiva TOTS hauríem de sentir-nos units davant la crida de complir la missió que ens va encomanar Jesús.  I per a això hauríem de lluitar: perquè es respecti la nostra llibertat, una llibertat que aquesta llei tracta de menyscabar.

Per tant, aquesta crida a la pregària i a la mobilització no és només per ales esglésies del CEC. Aquesta crida és per a TOTS ELS EVANGÈLICS sense importar en aquest cas els matisos doncs aquesta llei qüestiona una de les poques, però importants, qüestions fonamentals que ens uneixen: el dret a la llibertat religiosa i de culte, sense la qual cap de nosaltres podrà seguir realitzant la seva tasca amb normalitat.

És hora per a la pregària i per a la mobilització. És hora que TOTS fem saber a la nostra societat com se’ns tracta. És hora de fer saber a la societat que els evangèlics som persones dignes i volem que se’ns tracti amb dignitat. Ja és hora de reclamar respecte i llibertat.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats