El CEC presenta al·legacions a l’Avantprojecte de modificació de la llei de centres de culte

La sorpresa va ser majúscula. A dos anys de l’aprovació de la llei de centres de culte arriba la notícia de la proposta de modificació per part de l’Executiu del Govern de la Generalitat, a finals de juliol. Llegit el text de l’Avantprojecte de modificació de la llei, el Consell Evangèlic de Catalunya  va determinar presentar les oportunes al·legacions, a través del lletrat Pau Simarro, en el termini legal corresponent.

D’entrada, el que es demana és que l’avantprojecte sigui arxivat i que es rebutgi la seva tramitació en considerar que suposa un pas enrere respecte de la llei de centres de culte vigent.
En primer lloc perquè no respecta el dret a la llibertat  religiosa, ja que deixa a criteri dels ajuntaments la possibilitat o no d’establir un centre de culte.
En segon lloc, perquè no respecta la igualtat de tracte dels ciutadans, conforme estableix la Constitució.
En tercer lloc, perquè afavoreix la desigualtat en la consideració de les confessions religioses.
I finalment, se sol·licita que, si es tramités el text proposat, s’admeti un representant del Consell Evangèlic de Catalunya dins la Comissió de redacció del text.

Segons el nostre criteri, els principals esculls es troben en els següents plantejaments:

1.- S’elimina l’obligatorietat de reservar sòl per a equipaments religiosos que només seran inclosos als plans urbanístics quan s’hagi detectat la necessitat d’implantar nous centres religiosos. Tampoc no caldrà que en 10 anys els ajuntaments revisin els seus plans d’ordenació urbanística per garantir sòl per a usos religiosos, tret que constatin una demanda de nous llocs de culte.

Considerem que la manifesta discrecionalitat a favor dels ajuntaments (i potser en alguns casos arbitrarietat) suposa una limitació dels drets de llibertat religiosa, en especial de les minories que es veuran discriminades.

2.- Tampoc no caldrà que, en 10 anys, els ajuntaments revisin els seus plans d’ordenació urbanística per garantir sòl per a usos religiosos, tret que constatin una demanda de nous llocs de culte.

Demanem que es donin garanties del compliment de reserves de sòl per a usos religiosos. Entenem que en alguns casos pot acabar sent difícil que es pugui obrir un nou centre de culte en un municipi si la norma urbanística no ho permet, contravenint així la llibertat religiosa, dret fonamental dels ciutadans.

3.- Es pretén fixar el grau d’arrelament de les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses, per tal de donar un tracte igualitari en l’ús del llocs públics, per activitats esporàdiques.

Considerem que permetre o no l’ús de llocs públics a les confessions religioses en funció del seu arrelament és poc objectiu ni tampoc de fàcil objectivació en la seva valoració, a banda de ser força inconcret.

4.- Es menciona que, pel que fa a les condicions tècniques i materials mínimes, (diu el preàmbul), cal respectar les característiques arquitectòniques, cultural, de tradició, històriques, i els elements artístics dels centres de culte ja existents.

Considerem que és poc adient deixar de banda conceptes com ara la seguretat i la salubritat i que fer esment d’aquestes qüestions només pretén preservar els centres de culte històrics, és a dir, els de l’església majoritària.
Suggerim que s’ampliï l’article 8 de la Llei 16/2009, en el sentit d’afegir, de forma breu, però clara, les normes mínimes que en matèria de seguretat i salubritat han de complir els temples, i determinar també quines son les característiques culturals, de tradició i història i art, que constituiran dispensa de les condicions materials i tècniques, de seguretat i salubritat.

5.- Es preveu que en matèria de contaminació acústica els centres nous i els preexistents tindran el mateix tracte.

Considerem que la llei de centres de culte encara vigent estableix diferències entre els centres nous i els preexistents, pel que fa a la contaminació acústica. Per tant, ens preguntem on queda el dret transitori.  A més, tenint en compte que les activitats religioses són activitats innòcues entenem que no es poden exigir uns aïllaments superiors als que es demanem per a aquest tipus d’activitats i, per tant, no poden tenir un tracte diferent.

6.- S’amplia a 10 anys l’adaptació dels centres de culte preexistents als requeriments de la llei, per tal de no perjudicar les entitats religioses.

Considerem discriminatori que s’exigeixi als centres de culte evangèlics el que no s’exigeix a altres centres de culte. Els temples evangèlics, que des de fa dècades estan presents a la societat catalana però que no formen part de l’Inventari cultural català,  i que no podran  adaptar-se de cap manera a la nova norma (fixada per als de nova creació), què se suposa que hauran de fer? Potser hauran de tancar?

Presentades les al·legacions, en temps i forma adients, constatem que malauradament cap dels nostres plantejaments s’ha tingut en compte per part del Govern a l’hora d’aprovar el text final. Cal esperar que sí que ho siguin en el tràmit parlamentari, de manera que es garanteixin els drets i llibertats dels protestants a Catalunya.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats