Crida del CEC a la pregària i la mobilització

Crida del Consell Evangèlic a la Comunitat Protestant de Catalunya a la pregària i la mobilització
|  Document d’ordre intern  |

1 Corintis 12, 26.
Per això, quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell”.

Estimades germanes i germans,

Davant de la gravetat dels fets que estem vivint el Consell Evangèlic fa una Crida a la Comunitat Protestant de Catalunya perquè preguem i ens mobilitzem davant l’amenaça històrica a què ens enfrontem.
Per la Gràcia de Déu hem sobreviscut, en el decurs de la nostra història, a les persecucions, a la indiferència i a la discriminació, de què encara som objecte, però el que avui està en joc és el Dret a la Llibertat de Cultes.
L’actual Llei de Llibertat Religiosa de l’any 1980 ens fa, com a Comunitat Protestant, ciutadans de segona en no haver resolt les tres principals qüestions que garantirien el seu exercici real i efectiu:
1.   Facilitar a les Comunitats Locals l’accés als espais necessaris per celebrar cultes.
2.   Garantir el cofinançament de les minories religioses tal i com s’ha fet tant amb l’Església majoritària com amb la resta  dels  agents socials i
3.   Compensar-nos pel greuge històric del que hem estat objecte.
El fet que la Llei no hagi resolt aquestes tres qüestions ha tingut conseqüències històriques ja que ens ha marginat de la realitat social del país i ens ha obligat a sobreviure segons els nostres propis mitjans i possibilitats.
La gran majoria dels nostres Temples, els nostres Centres de Culte, són el resultat de la nostra herència històrica, de l’abnegat esforç dels nostres membres i de l’abandonament de què hem estat objecte per part dels diferents estaments de l’Estat.
Arran de la creixent intolerància que va néixer a Catalunya, al voltant del nou segle, determinats col·lectius ciutadans i un creixent nombre d’alcaldes i alcaldesses van començar a exigir-nos tot un seguit d’obligacions sense tenir en compte que si estem com estem també és en bona part culpa seva.
La fe és una experiència personal, la qual cosa no vol dir que sigui privada, però la celebració de la fe sempre és col·lectiva, sempre és pública.
Negar-nos el Dret Fonamental a celebrar cultes és negar-nos el dret a la nostra fe.
Segons l’actual legalitat és a l’ajuntament a qui ens hem d’adreçar  quan estem en desacord. La conseqüència d’aquest fet és que no hi ha pràcticament cap ajuntament que resolgui una queixa en contra de les seves pròpies resolucions.
L’altra sortida que ens queda és portar els ajuntaments, que menystenen a la Comunitat Protestant, als tribunals perquè siguin aquests els qui ens garanteixin l’exercici real dels nostres Drets Fonamentals.
Gràcies a Déu a Catalunya hi ha una part molt important d’alcaldes i d’alcaldesses que emparen el Dret Fonamental de la Comunitat Protestant de celebrar Cultes.
Però també és cert que hi ha alcaldes i alcaldesses que no actuen d’aquesta manera.
Per aquesta raó el Consell Evangèlic va demanar l’empara del Govern de la Generalitat, davant de les arbitrarietats de determinats municipis i davant la nostra indefensió, perquè dictés una Llei de Centres de Culte que garantís la continuïtat de tots els Temples actualment oberts i que en poguéssim obrir molts més.
La llei resultant sempre ha estat qualificada per la Comunitat Protestant com “una llei necessària però perfectible”.
Per a la nostra sorpresa, el Govern actual ha aprovat, el dimarts 13 de setembre de 2011, una proposta per modificar l’actual text legal, malgrat que la Llei actual havia sigut aprovada per consens parlamentari.
Aquesta modificació canvia totalment el sentit de la llei anterior i deixa a mans dels alcaldes i alcaldesses els mecanismes per poder-nos autoritzar un nou centre de culte, per mantenir oberts els existents o per decidir si en una ciutat o poble de Catalunya podem tenir una o quinze esglésies evangèliques.
Amb aquesta modificació s’ha creuat una línea vermella.
Des de la separació Església Estat, ni l’Església li diu, ni li pot dir, al Govern quants Departaments i Consellers ha de tenir ni el Govern, ni cap altra administració de l’Estat li pot dir a l’Església quantes Comunitats Locals pot tenir en una determinada població. Ans tot el contrari: ha de posar tots els mitjans necessaris per fer possible que si en volem tenir quinze o vint-i-quatre les puguem tenir.
Cap alcalde ni cap alcaldessa està per sobre de l’Estatut de Catalunya, de la Llei de Llibertat Religiosa, de la Constitució, dels Drets Humans, dels Drets Fonamentals ni de la sobirania de l’Església.
No podem acceptar normatives municipals que impedeixin el dret efectiu de la Llibertat de Culte perquè no només són il·legals, tal i com han demostrat els tribunals, sinó que, a més a més, són injustes i discriminatòries.
Però el més greu de la nova llei és que, si finalment s’aprova, legitimarà la discriminació de què siguem objecte. Fins ara, davant de les situacions de discriminació hem demanat l’empara del Govern de la Generalitat o dels Tribunals i l’hem obtingut.
La llei que es vol aprovar empararà i institucionalitzarà la discriminació del poble protestant.
Com a poble català sabem el que és patir lleis que són perfectament legals però que ens han oprimit com a poble i com a país.
Per totes aquestes raons us demanem com a pastors i pastores i com a Comunitats Locals no només que feu arribar el contingut d’aquesta Crida a tots els nostres, sinó que feu arribar la vostra veu a la resta de la societat civil que ens envolta, tenint en compte que, si es retallen encara més les Llibertats de la Comunitat Protestant, el que està en perill és l’Estat de Dret i les Llibertats de tot el poble de Catalunya.

Guillem Correa
Secretari General
Consell Evangèlic de Catalunya

Barcelona 14 de setembre de 2011

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats