Martí Luter, acceptat a Barcelona

Ventijol Suau (Guillem Correa)  |  Després de segles d’haver estat perseguit, ultratjat, silenciat, ignorat i tolerat finalment Martí Luter serà oficialment acceptat a Barcelona.
Molts anys han passat des que el 31 d’octubre de 1517 Martí Luter clavés les seves, avui famoses, 95 Tesis a la porta de la Catedral de Wittenberg, Alemanya. No obstant això, el dia 2 de març de l’any 2011 l’Alcalde de Barcelona, ​​el senyor Jordi Hereu, va anunciar públicament que Martí Luter tindria un lloc a la ciutat; que la ciutat li dedicaria una plaça o un jardí; que la ciutat, finalment, deixava de renegar de Martí Luter per considerar-lo un dels seus, un dels seus fills, un dels seus ciutadans.
Segurament per a algunes persones hauria estat preferible que l’alcalde dediqués la plaça o el jardí a un protestant nascut entre nosaltres o, fins i tot, que la dediqués a una protestant. Amb tot, ha prevalgut la idea que la primera plaça o jardí que es dediqui a la ciutat de Barcelona a un protestant porti el nom de Martí Luter, com a signe de Reconciliació entre aquesta ciutat i tots aquells dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes que s’han reclamat com a filles i fills de la Reforma Protestant. I, per extensió, entre la ciutat i totes les filles i tots els fills de la Reforma, independentment del lloc o de la ciutat on hagin nascut.
Perquè el que és realment històric i rellevant és que serà la primera vegada que en una ciutat com Barcelona s’aixecarà un monument i un homenatge a tota una manera d’entendre i de viure la fe cristiana. Finalment, el protestantisme serà públicament acceptat.
Posar en valor la Reforma Protestant, i els successius moviments de renovació espiritual que ha experiment en el seu si, no és només una constatació de la vitalitat d’aquesta part de l’Església, sinó una acceptació del fet que, finalment, s’ha admès i reconegut que el que es va aixafar a sang i foc avui conviu en les nostres places, jardins i carrers amb una profunda vocació de Normalització Religiosa.
L’acceptació pública de Martí Luter no omple per ella mateixa tota una proposta de Normalització Religiosa però ens obre una porta a l’esperança. Ens obre la porta a l’esperança de què avui estem més a prop que ahir que els alts dirigents d’aquest país aviat decidiran posar als protestants finalment en la seva agenda política.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats