Entrevista al Dr. Armand Urrutia

El proper 9 de desembre, a Madrid, el Dr. Armand Urrutia Agraz rebrà el reconeixement que, en la seva segona edició, Diaconía España atorga a persones i a entitats que han destacat, i destaquen, per les seves aportacions a la tasca social de la Comunitat Protestant a tot l’estat. Malgrat que la dedicació, l’entusiasme en el servei o la trajectòria professional i personal difícilment es poden quantificar, és ben cert que hi ha qui és mereixedor d’aquesta distinció en haver fet de la seva vida, fins i tot sense buscar-ho, un referent per a tothom.

Es dóna la coincidència que aquesta serà la segona vegada que el Premi Diaconía España, a títol individual, recau sobre un home conegut i reconegut pels protestants a Catalunya. L’any passat, el guardó va ser lliurat a Josep Lluís Suárez, membre del Secretariat del Consell Evangèlic i responsable de l’Àrea Social. D’alguna manera, tots dos personifiquen la realitat del treball social evangèlic desenvolupat des de Catalunya, per la qual cosa ens podem felicitar.

Amb la voluntat d’apropar als seus lectors la figura del Dr. Urrutia i conèixer, de forma breu, el seu parer respecte d’algunes qüestions relacionades amb la tasca social que es realitza a Catalunya des de les esglésies i entitats evangèliques, APORTACIÓ PROTESTANT li ha formulat les següents preguntes:

Després d’una trajectòria llarga i diversa en la tasca social catalana, com veu el panorama en aquesta vessant actualment? Quina anàlisi en fa?
El panorama actual és diferent al que jo vaig viure, ja que actualment hi ha més recursos econòmics, humans i tecnològics que permeten dur a terme projectes que abans eren impensables, com per exemple fer un concert i aplegar molts joves en un recinte. Tanmateix, trobo a faltar l’empenta, l’entrega i el compromís en què treballàvem abans. Potser el fet que no hi hagués llibertat religiosa ens va empènyer a lluitar i a obrir camí, però no vull generalitzar! Ara també hi ha gent molt vàlida i esforçada.

Amb 77 anys d’edat i encara vinculat com a voluntari en entitats del món evangèlic és tot un exemple a seguir. Quin missatge engrescador pot donar als joves que volen implicar-se en les tasques socials?
Amb més de 60 anys de treball social és el més gratificant, el millor que he pogut fer. Les tasques socials m’han donat moltes satisfaccions personals. El fet d’ajudar als altres m’ha omplert i animo als joves a què ho provin. A més a més, com a metge, puc garantir que el fet d’estar actiu és molt beneficiós per al cos; et dóna vida. Fixeu-vos, sinó,  que encara esquio i l’any passat vaig participar en la cursa de Barcelona.

El proper 9 de desembre li donaran el premi “Diaconia” com a reconeixement al seu treball en l’obra social. Quin somni encara té per aconseguir? Què li manca per dur a terme?
El premi ha estat tota una sorpresa! No me l’esperava! Respecte a quin somni tinc encara per aconseguir, crec que més que un somni és un desig, un sentiment proper i de compromís amb el projecte de construcció del nou Hospital Evangèlic. Un altre aspecte en què m’agradaria participar és en la unitat de les esglésies evangèliques, procurant treballar conjuntament, sumant esforços. Finalment, també voldria contribuir a deixar un bon llegat, en tant que cristià evangèlic, a les noves generacions.
Mònica Figueredo/Esther Bonet

Ressenya biogràfica

El Dr. Armand Urrutia va néixer a Barcelona al 1933. Casat amb Josefina Cuchi, és pare de tres fills –Daniel, Gerard i Graciel·la- i avi de 8 nets. Membre de l’Església Evangèlica del carrer Terol a Barcelona des de l’any 1948, comunitat de la qual és membre del seu Consell Pastoral.

A l’any 1953, en plena  època franquista, va col·laborar, juntament amb altres dos estudiants evangèlics de Medicina, en la constitució de la Unió Mèdica Evangèlica. Des de 1960 vinculat al Patronat de la Fundació de l’Hospital Evangèlic, va participar en la recuperació de l’entitat per a la Comunitat Protestant de Catalunya, fet que es va aconseguir entre els anys 1968 i 1973, passant a ser nomenat Director de l’Hospital, càrrec que va exercir de 1971 a 1998, quan es va jubilar.

En el camp de l’ensenyament va formar part del col·lectiu que va impulsar la creació, al 1967, de l’Escola Evangèlica de Barcelona que, fins al 1989 i amb el nom d’Escola Pere Galès, va estar en actiu a la ciutat de Barcelona.

Bon coneixedor del treball social evangèlic a Catalunya per haver estat membre de la Junta de Diaconia Catalana de l’any 2000 a l’any 2006, va col·laborar activament en l’organització de la II Conferència de Serveis Socials Protestants (29 abril a 1 de maig de 2000), al Prat del Llobregat. També va ser el president del Comitè Organitzador del II Congrés Protestant de Catalunya, celebrat al novembre de 2001.

Actualment, tot i estar jubilat, es manté en activitat col·laborant amb diverses institucions i entitats evangèliques. És membre del Patronat de la Fundació Hospital Evangèlic, Membre de la Junta Directiva de la Mutualitat Evangèlica de Previsió Social, President Honorari de la Unió Mèdica Evangèlica, Tresorer de la Coordinadora de les Assemblees de Germans de Catalunya, Tresorer de l’Associació de Ministres de l’Evangeli de Catalunya i Vicepresident de l’Arxiu Gràfic Documental Evangèlic.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats