La fe al fons de la mina

< Guillem Correa >

L’operació ha estat un èxit rotund. Tots els miners de la mina San José, de Xile, han sortit sans i estalvis de la seva tragèdia personal i col·lectiva. El que va començar com un malson ha acabat en una festa. Mai no s’havia produït una situació com aquesta i preguem a Déu perquè mai més no es torni a produir.

Però el que més m’ha sorprès, de tots els relats que he llegit i que he escoltat, és el testimoniatge de fe d’un dels miners, anomenat José Henríquez. Aquest home, enmig de la seva pròpia desgràcia personal i del seu drama familiar, va saber experimentar la Gràcia de Déu a la seva vida. Aquest fet ja és noticia en si mateix. Viure la fe quan tot el que t’envolta sembla negar-te tota esperança de vida és un testimoniatge enriquidor, fins i tot per a aquells que diuen que no creuen.

Però la fe de José Henríquez ha anat encara més lluny. A la foscor de la mina va voler il·luminar la vida dels seus companys amb la llum de Jesús. Quina fe tan admirable la d’aquest creient! Quina fe tan compromesa! Quina fe tan resistent! I dic resistent perquè el testimoniatge de la seva fe, en la llum de Jesús, va ser inicialment rebutjat per tots els que l’envoltaven. No volien escoltar les paraules d’un dels seus que els parlava d’un Déu que els estimava quan en el seu cor només hi havia espai per a la queixa i el dolor.

La majoria de nosaltres ens haguéssim conformat en explicar-nos a nosaltres mateixos que ja havien fet més del què estava a les nostres mans. Que a més de viure la dificultat del moment, havíem tret forces d’on no en teníem perquè els nostres companys trobessin en Jesús el coratge per continuar la seva lluita; i que si ells no volien anar més enllà era cosa seva. La majoria de nosaltres ens haguéssim quedat en un racó amb els nostres pensaments entre les mans i amb les nostres pregàries als llavis.

Aquesta actitud, possiblement, és la que haguessin tingut la majoria, però del què donen testimoni els mitjans és que José Henriquez és una història diferent. Ell no es va desanimar en cap moment per la negativa dels seus companys d’escoltar-lo. Tot el contrari. Va continuar i va continuar fins el punt  que, com a mínim, cinc dels seus companys van manifestar la seva fe en Jesús.

De totes totes, la seva és una fe exemplar que ens fa pensar. Ens fa pensar en la nostra pròpia fe. Una fe que ens és esperonada per la fe d’un altre home: en José Henríquez. Un miner, fins fa pocs dies anònim, però que avui ens surt del cor donar gràcies a Déu per la vida d’aquest home. I, tal volta, ens podem fer el ferm propòsit de, veient el seu exemple, repensar la manera en què vivim la nostra fe.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats