Llibertat Religiosa, sense excuses

< Guillem Correa >

Darrerament, els diaris han tornat a parlar de la campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides “Sense Excuses 2015” per eradicar la pobresa extrema. Per  a aquells que encara no ho tenien clar, els principals dirigents politics mundials reunits a la seu central d’aquest organisme a Nova York, ens han recordat a tots i a totes, el que molts temíem: els objectius no es podran assolir per a l’any 2015. La qual cosa vol dir que la pobresa extrema seguirà sent una realitat en plena segona dècada del segle XXI.

També, darrerament, la Llibertat Religiosa ha acaparat l’atenció d’alguns mitjans de comunicació que s’han fet ressò del què molts temíem: l’objectiu d’una nova Llei de Llibertat Religiosa no es podrà assolir en aquesta legislatura, la qual cosa vol dir que les minories religioses d’aquest país seguiran sent ciutadans de segona categoria a la segona dècada del segle XXI.

Pel que sembla, els pobres i les minories religioses anem pel mateix camí: els nostres problemes no són la prioritat per als politics que governen.

La qüestió no és pas que no siguem ara la seva prioritat, sinó que la qüestió és que no ho som mai: ni ahir, ni avui ni tampoc demà. Perquè quan, després de molts esforços i de molts anys d’espera, aconseguim, finalment, entrar a l’agenda política sempre hi ha una o altra raó que ens acaba treien perquè “hi ha una altra urgència social que cal resoldre abans”.

La pobresa, sigui extrema o relativa, i els drets col·lectius que ha de regular una Llei de Llibertat Religiosa, que vulgui emparar les minories d’aquest Estat, no són una qüestió de prioritats són una qüestió de justícia.

La vitalitat d’una democràcia es demostra en la seva defensa de les minories. Aquesta és la diferència entre una democràcia formal i una democràcia real. A les minories, per la seva definició de ser-ho, els cal l’empara de la democràcia real per fer valer els seus drets. Les minories no tenen prou força, en elles mateixes, per inclinar la balança a favor dels seus drets. L’única força els ve donada per la justícia dels seus plantejaments.

La veritat sigui dita: a aquestes minories ni els cal la campanya del Mil·lenni per eradicar la pobresa extrema, ni els cal una nova Llei de Llibertat Religiosa per a què els siguin atorgats drets. En tindrien suficient amb què els que poden decidir, decidissin fer-ho.

Davant dels resultats obtinguts fins ara, per part dels pobres i de les minories religioses, els recomano endegar una nova campanya sota el lema: Sense Excuses, ni ara ni mai. D’aquesta manera arribarà un dia en què ens escoltaran.

Perquè l’esperança és l’últim que es perd.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats