L’Ordre de subvencions pels Centres de Culte

< Guillem Correa >

En ple mes d’agost s’ha publicat l’Ordre de Subvencions pels Centres de Culte, tal i com s’havia parlat i tal i com s’esperava que es fes, un cop publicat el Reglament que desenvolupa la Llei de Centres de Culte aprovada pel Parlament de Catalunya.

Aquesta Ordre de Subvencions té la virtut de ser el compliment d’un compromís i, per aquesta raó, cal felicitar a qui ho ha fet possible. Des de l’inici del debat sobre la Llei de Centres de Culte, el Consell Evangèlic de Catalunya va deixar constància, en tot moment, que una Llei sense memòria econòmica era un projecte inacabat.

Amb aquesta publicació es tanca un cicle i ara cal felicitar-se per això.
I cal fer-ho perquè els catalans, com a molts altres, ens costa valorar els progressos si no afegim un distanciament crític. Ja arribarà el moment de valorar el seu contingut i de plantejar, si cal, les oportunes propostes de millora. Ara el que pertoca és valorar l’arribada a port.

La segona virtut d’aquesta Ordre de Subvencions és que obre la porta a la veritable Ordre que s’ha d’elaborar i desenvolupar l’any 2011. És evident que, pel calendari i pel procés democràtic de les Comunitats Protestants, només aquelles Esglésies que ja tinguin unes obres de remodelació del seu edifici endegades es podran acollir a aquesta Ordre. Això vol dir, en definitiva, que seran poques les Comunitats Locals que es podran acollir a aquesta convocatòria.

Per a l’Administració, aquesta Ordre de Subvencions més que una experiència i un punt de referència serà l’obertura d’un camí pel dia de demà.

En canvi, per a les Comunitats Locals que s’hagin plantejat acollir-s’hi i per a les que finalment ho facin, serà tot un aprenentatge sobre la complexitat dels processos relacionats amb l’administració.

És cert que bona part de les Comunitats Locals protestants ja han endegat aquest aprenentatge des de fa un temps, però també és cert que la novetat de la norma ens recorda que fins fa molt poc les Confessions Religioses han estat marginades del que és habitual per a la resta d’agents socials.

Quan l’any 1998 es va signar el Conveni Marc entre el Consell Evangèlic de Catalunya i el Govern de la Generalitat, per regular la col·laboració entre ambdues institucions,  en els discursos oficials es va deixar constància que, si es volia que el Conveni es pogués aplicar, les Comunitats Protestants i l’Administració havíem de fer un esforç d’aprenentatge i de col·laboració sense el qual el document es quedaria en una declaració d’intensions.

Un bon grapat d’anys més tard aquelles paraules segueixen sent d’actualitat. El que cal, doncs, és fer aquest esforç d’aprenentatge i de col·laboració per ambdues parts a fi de capgirar la situació.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats