La Ràdio Oficial (de Catalunya) discrimina les minories religioses

< Guillem Correa >

Acostumo a sortir del meu despatx al voltant de les 10 de la nit, mitja hora abans  o mitja hora després. Quan connecto la ràdio, per tornar a casa, procuro escollir emissores de parla catalana, entre les que es troba la Ràdio Oficial de Catalunya.  Un dels dies em vaig sentir molt afalagat perquè en un dels seus programes es tenia en compte l’opinió d’un expert religiós sobre diferents aspectes de la vida. L’endemà vaig tornar a sintonitzar, encuriosit, la mateixa emissora amb la intenció d’escoltar una altra veu d’una altra confessió sobre les qüestions que es tractaven en el programa. Sorprès, vaig tornar a escoltar el mateix pensament amb altres paraules i sobre altres continguts. La veritat sigui dita és que em va estranyar. Tal volta va ser per aquesta raó que, al dia següent, vaig tornar a sintonitzar la mateixa emissora i el mateix programa. Em va tornar a sorprendre que només hi hagués una veu, una interpretació i un pensament religiós. El que més em va xocar és que fos en una emissora oficial.

S’imaginen vostès que en un programa radiofònic, del tipus que fos, que l’únic convidat polític fos sempre del mateix partit? I a la Ràdio Oficial de Catalunya? Segur que la qüestió hagués arribat ràpidament al Parlament per ser sotmesa a debat públic i que l’escàndol hagués estat de portada de diaris.

Realment és un gran avenç, en aquest país, que es convidi a opinar sobre qüestions de la vida diària als religiosos en una emissora de ràdio. Realment és un gran avenç que s’hagi arribat a la maduresa, com a país, que en els programes de cada dia també hi hagi lloc perquè les persones religioses facin paleses les seves opinions i vivències.  El que no és de rebut és que en una emissora pública el missatge sigui sistemàticament monocolor.
Es podrà argumentar que la temàtica tractada no és estrictament religiosa. Més a favor meu. És precisament aquí on el missatge cristià s’entronca plenament en la vida. En l’ètica protestant no hi ha dualitat entre el cos i l’espiritualitat. Per aquesta raó, la vida diària forma part de la nostra espiritualitat i la nostra espiritualitat forma part de la vida diària. 
En aquest punt: Cal recordar que la diversitat religiosa i la pluralitat religiosa ja han arribat a aquest país i que les emissores públiques, i privades, ho han de reflectir? I molt particularment, les públiques.

Aquest episodi em recorda els temps, no tan llunyans i encara vius en alguna contrada, quan un pastor evangèlic s’adreçava a l’emissora municipal del seu poble tot oferint realitzar un programa i veia com el seu oferiment era rebutjat “perquè a la ràdio pública no hi havia lloc per aquest tipus de programes”.

El més sorprenent és que tot seguit aquesta mateixa emissora municipal emetia un programa protagonitzat per les “bruixes” del poble. Per què els pastors evangèlics no tenien els mateixos drets que les “bruixes” del poble? És una pregunta que sempre m’he fet.

Ara, la pregunta que em faig és una altra: per què a la ràdio pública de Catalunya NOMÉS hi té accés una determinada confessió religiosa? (Que no és, precisament, la catòlica).

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats