Sara Domene, expulsada del Marroc

< Guillem Correa >

Aquest diumenge he passat un mal tràngol. A les Esglésies Evangèliques, mentre els adults celebrem el Culte, els més petits s’apleguen a l’Escola del Diumenge. L’Escola del Diumenge, com el seu nom indica, és on s’explica la Bíblia, i els seus ensenyaments, en un llenguatge i amb una metodologia adient a cada edat.

El darrer diumenge, un dels mestres m’ha demanat que expliqués per què la Sara Domene ha estat expulsada del Marroc. Els he explicat qui és la Sara: Una germana nostra, d’una de les Esglésies Evangèliques de Sant Boi. També els he explicat què feia al Marroc: ensenyava castellà perquè els seus alumnes poguessin aconseguir un certificat oficial per l’Institut Cervantes. Finalment, els he dit que la Sara havia dedicat pràcticament tres anys de la seva vida a treballar voluntàriament per ajudar el poble marroquí.  

La part difícil ha estat quan m’han començat a preguntar sobre què havíem fet per evitar que l’expulsessin. “No hi ha tribunals de justícia al Marroc?”, m’han dit. “I què ha fet el govern de la Generalitat per evitar que l’expulsessin?”, m’han preguntat. “I l’Estat Espanyol?… I la Unió Europea?… I aquí també expulsem els marroquins?… I podrà tornar al Marroc?… I ara la Sara és una heroïna?”.

La veritat és que no he tingut cap resposta a les seves preguntes. No sabia gairebé què contestar. Només he pogut contestar a la darrera de les seves preguntes: “La Sara no és una heroïna perquè ha fet el que ha sentit en el seu cor”, els he dit. “La Sara ens ensenya a tots nosaltres que el que hem de fer els cristians és dedicar les nostres vides a favor de les altres persones”, els he proposat a tall de conclusió.

La meva darrera resposta els ha fet pensar i la conversa ha derivat per aquest nou camí.
Quan he acabat de parlar amb ells m’he preguntat a mi mateix: Em puc conformar amb no tenir resposta a cap de les preguntes que han fet?

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats