Llibertat Religiosa sense adjectius

< Guillem Correa >

El pèndol de la història amenaça amb tornar un altre cop a ser present entre nosaltres. Al menys això és el que es desprèn del programa de la Primera Cadena de TVE “59 segundos”, presentat per Maria Casado, el 9 de juny, on suposadament s’anava a tractar la possible futura llei de Llibertat Religiosa. Hi van ser convidats a participar els representants de les confessions de notori arrelament (Jueus, Musulmans i Protestants), els representants de l’Església Catòlica i representants d’organitzacions de la societat civil.

En realitat, el debat va ser pràcticament un llarg monòleg del senyor Francisco Delgado, president d’una organització anomenada “Europa Laica”. Els altres participants van intentar, amb més encerts (Mariano Blázquez, representant de la Comunitat Protestant) uns que altres i amb alguns desafortunats desencerts, posicionar-se sobre la qüestió que els convocava.

És clar que la tasca no resultava fàcil, atès que totes les preguntes anaven dirigides en primer lloc al representant del laïcisme, que no de la societat laica. I, per si no hagués estat suficient, es van afegir dues participacions gravades del President de l’Associació Madrilenya d’Ateus i Lliurepensadors.

En definitiva, en un espai on se suposava que els representants de les minories religioses i de l’església majoritària anaven a presentar les seves propostes sobre la futura llei de Llibertat Religiosa es va donar el protagonisme als no religiosos i es va centrar el debat sobre la llibertat de consciència en lloc de centrar-se en la Llibertat Religiosa.

Un altre cop les minories religioses d’aquest país ens van quedar sense veu. Hem passat de l’exclusió històrica, a la que s’ha habituat la nostra societat,  a ser ara exclosos per uns altres.

La llibertat de consciència és un dret que està emparat per la Constitució i per altres normes legals. La llibertat de consciència, com la llibertat de creença, és un dret individual conegut, reconegut i emparat, de manera sòlida i consistent, per l’actual ordenament jurídic del nostre Estat de Dret. I si algú pensa que això no és així que promogui una llei específica que empari encara més aquest dret individual.
El debat sobre la futura llei de Llibertat Religiosa no ha de girar al voltant de la llibertat de consciència, sinó que ha de determinar quins han de ser  els Àmbits (Acords) de Cooperació entre l’Estat, en els seus diferents nivells administratius, i les Confessions Religioses d’aquest país –inclosa l’Església Catòlica-. Es tracta, doncs, d’establir l’espai del dret col·lectiu per a aquelles persones que s’han aplegat, de manera estable, en funció de la seva fe.

Parlar d’altres qüestions pot ser que resulti molt interessant, però s’allunya de la Llibertat Religiosa que necessita aquest país. Millor dit encara: de la defensa de la Llibertat Religiosa de les minories religioses d’aquest país, unes relacions que han d’estar basades en la igualtat entre confessions i entre aquestes i la societat civil organitzada.

Reclamo el nostre dret a deixar de ser ciutadans de segona en aquest país pel fet de ser protestant. És demanar massa a principis del segle XXI?
La Reforma Protestant es va iniciar al segle XVI. Quants segles hem de continuar esperant per deixar de ser ciutadans de segona en aquest país?     

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats