REFLEXIÓ BÍBLICA

< Fidel Caralt >

Lluc 10:21
“En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho”.

Poc a avanç de dir aquestes paraules, Jesús s’exclamà de la actitud dura i freda que havia trobat a Galilea. ¡Ai de tu Corazín, ai de tu Betsaida! Ell havia fet grans miracles en aquelles ciutats i demostrat amb poder que el seu missatge era veritable, però la resposta dels seus ciutadans havia estat de completa incredulitat.

Lamentablement em recorda l’actitud freda i incrèdula de la gent del nostre temps i de les nostres ciutats. Diem que tenim una cultura cristiana, però fa temps que hem oblidat Crist. Massa preocupats en el nostre benestar familiar i social com per dedicar temps a cercar la veritat i el sentit de la nostra existència. Massa confiats en els bens materials d’aquest mon com per adonar-nos de la necessitat del  proïsme. Disposats a racionalitzar qualsevol qüestió que tingui a veure amb l’esperit o amb l’existència de Déu, per no haver de reconèixer la nostra deixadesa i patir mal de consciència. Massa orgullosos per reconèixer els nostres errors, per penedir-nos davant del Creador i per permetre que Ell ens digui com hem de viure. Ja som adults per aquestes coses, diem.

Jesús, una vegada, va posar com a exemple un infant i va dir: Us ho asseguro, si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al regne del cel.

Els infants es caracteritzen per la seva senzillesa i despreocupació, per la seva manca de prejudicis, per la seva capacitat de creure i estimar.  I amb aquestes paraules Jesús ens està dient que si volem estar en pau amb ell hem de començar per humiliar-nos, reconèixer la nostra duresa de cor i els nostres prejudicis, i obrir-nos a Déu com ho faria un infant. Deixar a banda el nostre orgull per confiar en Ell amb tota senzillesa.

Entenc que no és pas fàcil per al nostre caràcter orgullós i vanitós, però, mentre seguim instal·lats en el nostre orgull i egoisme, seguirem amb la nostra ceguesa i no ens adonarem de tot el que Déu ens vol donar. El camí per tornar a Déu no són els nostres propis esforços ni les nostres virtuts. És el reconeixement de la nostra incapacitat i la fe en l’obra i en la persona del  Crist.

Noticias relacionadas:

  • Mateu 5:3 < Fidel Caralt > Les estadístiques diuen que cada vegada hi ha més famílies ...

  • Fidel Caralt “Benaurats els que ploren per que ells seran consolats” Mateu 5,4    La gran notí ...

  • <Fidel Caralt>  “I la vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aque ...

  • - Fidel Caralt -   Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. ...

  • Reflexió (Fidel Caralt)  | ‘Feliços els qui tenen fam i set de justícia, per que elles seran sac ...

Els comentaris estan tancats