Hi haurà terratrèmols… pertot arreu. Mateu 24.7

- Susanna Woodcock -

El primer va ser a Haití, amb gairebé 300.000 morts. Les imatges de tota una ciutat en runes ens van commoure a tots. Desprès al Japó, però no hi va haver temps de que aquesta notícia penetrés que ja ens arribaven les noticies des de Xile. Un terratrèmol molt més fort, amb menys morts que el d’Haití, però amb una destrucció d’infraestructures i de pobles que ens va impactar molt. I uns dies desprès, un altre terratrèmol, aquesta vegada a Turquia. I no solament terratrèmols; a més hi ha hagut vents destructius, inundacions, grans nevades, causant molts danys en diverses regions d’Europa. Les imatges van omplir les pantalles fins a cansar-nos –i fins que altres notícies van sorgir per ocupar les capçaleres.

Molta gent observant tot això des de la comoditat de casa seva pregunta: Per què? Per què permet Déu tanta angoixa i patiment? On era Déu quant tremolava la terra?

No són els seguidors de les religions orientals els qui fan aquesta pregunta, perquè per a ells, és qüestió del destí, que s’ha d’acceptar amb fatalisme. No són tampoc els ateus, perquè si no creus en Déu, no li pots reclamar res. Només els cristians, els qui creiem en Déu qui és totpoderós i alhora tot amor, lluitem amb aquestes preguntes. Com pot un Déu així permetre el sofriment, especialment quan tantes de les víctimes són els desvalguts?

Què podem dir? Hi ha molts llibres gruixuts sobre el tema, i aquí l’espai no permet més que ressenyar algunes veritats bíbliques que ens obren el camí vers una resposta, que aquí a la terra sempre serà solament una resposta parcial.

Déu va crear tot, i tot era bo. (Gènesis 1)

L’ésser humà té llibertat per elegir com actuar i al jardí de l’Edèn va elegir anar per un camí independent de Déu, desobeint l’única prohibició que Déu li va donar.

La desobediència va tenir conseqüències per l’home i la dona, però també va afectar l’ordre creat (Gènesi 3.17-18). Des d’aquest moment ha estat com si el món natural lluités contra els seus habitants. Amb expressions sorprenents (com per exemple a Levític 18.25-28) veiem que la terra queda impura i malalta pel pecat de l’ésser humà.

L’enllaç precís entre el mal moral i el mal natural és un misteri, però no són dos temes totalment independents.

Actualment, la creació “gemega, com amb dolors de part” i “espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament” (Romans 8.22 i 19).

Jesús va advertir que hi hauria, entre altres senyals, terratrèmols abans de la vinguda del Fill de l’Home (Mateu 24.7).

Succeeixen més ara que abans? No ho sé, però sabem més del que passa al món pels nous mitjans de comunicació i la ciència ens ajuda a mesurar coses amb més precisió de la que era possible fa anys.

El d’Haití va succeir en un país molt dèbil, en una de les societats més corrompudes del món, en una població que ja vivia en la misèria. Però la debilitat del govern, la corrupció i la pobresa són en gran mesura els resultats de decisions humanes i de l’oblit i la indiferència internacional: és dir, del mal moral, del pecat.

Els terratrèmols, huracans, inundacions i coses semblants, són típics d’aquest món només. És un món caigut i no ens hauríem de sorprendre. Però sabem que al cel no hi haurà malalties, ni dolor, ni mort, ni llàgrimes. Vine, Senyor!

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats