TRES MIRADES A UN ACTE DE RECONEIXEMENT

- Josep Lluís Suárez -

 

Paraules de Josep Lluís Suárez en resposta al reconeixement de Diaconía España per la seva trajectòria en el camp de l’acció social evangèlica.

Generositat i agraïment.
En un món com el que vivim, en el que les desqualificacions, les crítiques i el menyspreu cap a totes aquelles institucions i individus per tot allò que no fan bé, és notícia; iniciatives com las de Diaconía España, en reconèixer i valorar la trajectòria en el camp de l’acció social a una institució i una persona, ofereixen una alternativa. M’imagino que la tasca del Jurat de Diaconía España no ha estat gens fàcil, ja que són moltes les persones que podrien haver estat en el meu lloc en aquest acte de reconeixement.

Mirada corporativa.
Si bé és cert que jo he posat el meu gra de sorra en la trajectòria de l’acció social evangèlica, seria presumptuós per la meva part pensar que aquest reconeixement de Diaconía España es deu únicament als meus esforços i dedicació per la causa de l’Evangeli. Sense una família natural i una família eclesial de les que he rebut l’amor i la comprensió de forma incondicional, que m’han donat suport tant en els bons com en els mals moments, no crec que aquest moment hauria estat possible.

No puc tampoc oblidar la meva família denominacional, la qual m’ha donat la visió teològica d’aquesta acció. Enumero sense entrar en detalls realitats com: el sentir-me part d’un cos, el que no puc viure a Déu –les excepcions són per a confirmar la regla- sense una comunitat de fe, el que seguir Jesús és també estar al costat de l’home i la dona que pateixen, i que en un món d’odi, violència i guerres, la crida de Déu consisteix –entre altres temes de la fe- en construir ponts de comunicació entre els éssers humans.

Per descomptat que també valoro enormement totes aquelles institucions i esglésies amb les quals he treballat, incloses moltes de les persones que avui esteu aquí amb mi –i les que no estan- sent models d’inspiració per a la meva vida.

Vull donar les gràcies a tots per haver-me acompanyat en aquest camí, ja que tots sou part d’aquest premi.

Mirada al futur.
Per molt bonic que hagi estat el passat, per molt entranyable que sigui aquest dia, ja és passat. Miro aquest passat amb agraïment al temps com una etapa d’aprenentatge per al demà que ja ha començat avui. La tasca que tenim per davant en aquest món tan complex de l’aldea global en la que ens ha tocat viure és complicada i haurem de tenir molta imaginació, creativitat i inspiració per acompanyar tots els qui pateixen i que trobarem en el nostre camí.

No serà fàcil la nostra acció social en el món actual, perquè no sempre els models d’acció del passat són vàlids per avui. No hem d’oblidar que som fills del món en el qual ens ha tocat viure, per la qual cosa necessitarem tota l’ajuda divina per compartir l’amor de Déu amb els nostres contemporanis.

És amb aquestes tres mirades que recullo amb gratitud aquest premi de Diaconía España. Moltes gràcies.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats