UN HOME QUE HO HAVIA PERDUT TOT

< Fidel Caralt >

 

Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia:

- Senyor, si vols, em pots purificar.

Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

- Ho vull, queda pur.

A l’instant quedà pur de la lepra.

Mateu 8.1-3

Un home que ho havia perdut tot; la malaltia que patia l’havia convertit en un marginat, un rebutjat per tota la societat. Caminava d’un lloc a l’altre mirant des de lluny el que estimava i que potser mai més tindria, patint en les seves carns l’efecte de la malaltia i sofrint les mirades de por de la gent que corria en veure’l. Feia molt temps que ningú no l’havia abraçat, ni tant sols tocat.

De vegades hem d’arribar a situacions límits a les nostres vides per decidir-nos a buscar Déu. Ell és l’últim recurs que ens queda. Però el més meravellós de tot això és que Ell sempre està disposat a escoltar-nos.

El Senyor ha dit: El que ve a mi jo no el faig fora, al cor penedit no el rebutjo. És la gràcia de Déu i la seva gran misericòrdia.

La decisió estava presa i quan va tenir l’oportunitat es va apropar a Jesús i el va interpel·lar dient amb fe: Senyor, si vols em pots purificar.

M’imagino la reacció de la gent: por, sorpresa i fàstic en veure’l. Altres vegades Jesús va sanar només amb les seves paraules, però en aquesta ocasió, primer de tot, va estendre la mà i el va tocar dient: Ho vull, queda pur.

M’imagino el que aquell home va sentir: M’estima com sóc, no hem rebutja, sóc important per a ell.

Jesús coneix el que tu estàs passant, sap quin és el teu neguit i vol que experimentis el seu amor i salvació. Potser penses que no ho mereixes o que Déu és massa gran per dedicar-te temps. Però no és pas així.

Déu t’ha estimat tant que ha donat el seu fill únic perquè per la fe en ell no et perdis i tinguis vida eterna.

Algú que t’estima tant sempre té temps per a tu i, de moment, la seva porta roman oberta.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats