PROMOURE LA NOSTRA CULTURA, RECOLZAR LA NOSTRA GENT

 

Amb la desfeta colonial del 98, al segle XIX, la societat civil va reaccionar. Fruit de la seva reacció es va produir un fenomen que va contribuir a recuperar l’alè molts anys més tard. La societat civil catalana també va reaccionar. Quatre van ser les iniciatives que van endegar. La primera va girar al voltant de la recuperació del patrimoni històric. La segona va promoure la institucionalització de les iniciatives socials. La tercera va tenir cura de la llengua i la quarta es va centrar en la renovació pedagògica.

A ningú no se li escapa que aquestes iniciatives van néixer de la mà d’un grup reduït d’homes i dones que tenien una consciència clara del que calia fer. Van dedicar la seva vida a promoure i a recolzar la seva gent que també feia el mateix.

Aquesta generació d’homes i dones, involucrats en la recuperació de la cultura del seu país i, per extensió, del propi país, segueixen sent un exemple per a propis i estranys.

Avui, l’església d’ara mateix, és a dir, els homes i les dones compromesos amb la seva fe hem de prendre nota de l’exemple d’aquella generació que va voler canviar la seva societat i en va deixar una bona empremta.

Avui, els homes i les dones d’Església hem d’entendre que ens cal entrar en diàleg amb la nostra societat, que ens cal marcar-nos fites culturals per tractar de fer-les realitat.

Hem de viure la cultura tal i com la viu el nostre entorn però l’hem de viure des de la fe, des de la fe compromesa amb la cultura que ens és pròpia.

Ens cal un grup d’homes i dones que vulguin entrar en diàleg amb la nostra cultura per escoltar des de la fe, però també per parlar des de la fe. La nostra fe ens acompanya en tot allò que fem.

Fem cultura, promoguem la nostra cultura, els nostres autors, els nostres poetes, els nostres músics i artistes, els que es comuniquem mitjançant qualsevol de les arts que són o que demà seran.

I fem-ho des dels aprenentatges de la nostra història comuna, des de la història de la nostra Església.

Promoguem la nostra cultura que és comuna a la resta de cultures, però singular perquè la vivim des de la fe, des de l’experiència de la fe i des del racó de la nostra història. I la fe ens prefigura el que creiem i el que som.

Però també promoguem la nostra cultura des de la capacitat crítica que Déu ens ha donat.

No per ser dels nostres diguem que és bo el que és dolent. No per ser nostre “sempre és bo”, però tampoc per ser nostre “mai no arriba a ser prou bo”.

Ens cal una cultura més sòlida per entrar en un diàleg més acurat amb la resta de la nostra societat.

I per tot això, ens cal una generació que es vulgui comprometre amb aquest projecte cultural. A nosaltres ens ha tocat, per pròpia vocació, crear l’espai on pugui néixer aquesta cultura. A la resta de l’Església li ha tocat sortir del seu localisme per enlairar la mirada i viure i entendre que l’impacte cultural forma part del testimoniatge de ser església.

Avui, com sempre, la cultura forma part de la nostra fe.

Guillem Correa

Secretari General

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats