DOCUMENT DE BASES PER APROFUNDIR LES RELACIONS ENTRE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EL CONSELL EVANGÈLIC DE CATALUNYA

1.   El primer que li volem plantejar és la necessitat d’establir un espai de diàleg i de mutu coneixement entre el President de la Generalitat i els principals dirigents de la Comunitat Protestant -com sempre hem tingut.

 

2.   En segon lloc, entenem que ser el President també de la Comunitat Protestant l’ha de portar a participar en alguns dels actes emblemàtics de la nostra Església i per aquesta raó volem convidar-lo a ser present en el Culte del Dia de la Reforma que enguany es tornarà a retransmetre per la televisió pública de Catalunya.

 

3.  Volem demanar la seva intervenció a favor de la Llei de Centres de Culte, com a instrument legal pioner a Europa, en el sentit següent:

a.  Que la Llei reflecteixi la jerarquització de valors Constitucions i Estatutaris on la Llibertat Religiosa és un dret que està per damunt de les ordenances municipals i urbanístiques.

b.  Que aquesta Llei garanteixi que totes les Esglésies Locals, actualment obertes, segueixin obertes i se’n puguin obrir moltes més, sense ser urbanísticament segregades.

c.  Que els nous Llocs de Culte, amb una capacitat inferior a 100 persones, puguin establir-se només comunicant-ho al seu Ajuntament i complint les normes mínimes demanades en matèria de seguretat, higiene i salubritat pública.

d.  Que es contempli l’accés de les principals minories tant al sol públic com a les dependències públiques dels Ajuntaments, tot establint-se criteris objectius en funció de l’arrelament històric i de la representativitat.

e.  Que aquesta Llei disposi del corresponent pressupost que permeti, a aquelles Comunitat que així ho decideixin, adequar els seus Llocs de Culte a la modernitat.

f.   Que aquesta Llei tingui consens parlamentari a fi de garantir la seva continuïtat.  

 

4.  Entenem que l’esmentada Llei de Centres de Culte s’ha d’emmarcar dins d’una futura Llei de Llibertat Religiosa de l’Estat.

a.  Demanem la intervenció del President de la Generalitat a favor d’una Llei de Llibertat Religiosa basada en la neutralitat de l’Estat i la igualtat entre Confessions i amb la resta de la Societat Civil Organitzada.

b. També demanem la seva intervenció per tal que aquesta Llei reguli únicament la Llibertat Religiosa, que és un Dret Col•lectiu. Entenem que la Llibertat de Consciència és un Dret individual, que ja està regulat, i si necessita una millora caldrà fer-la sense que això impliqui envair un espai que no li és propi -com és el de la Llibertat Religiosa.

 

5.  Una de les qüestions encara no resolta és el finançament de les minories religioses, tant a nivell d’Estat com de la Generalitat. Sense un finançament just, és a dir: sense privilegis, la Llibertat Religiosa no existeix. Si no es fa així, únicament s’està ponderant la Llibertat d’Expressió o de Consciència.

a.  La Comunitat Protestant només demana finançament pel que anomenem la ‘projecció pública’ de la tasca social, educativa i cultural.

b.  Des de la nostra comprensió de l’Evangeli és responsabilitat dels creients fer-se càrrec del que definim ‘la fe i el culte’. És a dir: el sosteniment dels pastors i pastores i de les activitats pròpies del testimoniatge de l’Església.

 

6.  Aquesta manca de finançament és una qüestió urgent malgrat que, per raons de la crisi econòmica, entenem que si no s’ha resolt fins ara segurament en aquest moment no serà una qüestió prioritària. El que sí demanem és una acció responsable del Govern de la Generalitat en l’atenció dels nostres serveis socials pel sosteniment dels quals el Consell Evangèlic de Catalunya no rep ni el sou d’un treballador social.

 

7.  Una de les qüestions ens les que volem trobar la col·laboració del Govern de la Generalitat és en la creació d’una Xarxa d’Atenció Social en la que s’inclogui la Immigració -tal i com contempla el Pacte per la Immigració de Catalunya. Ens cal:

a.  Identificar les Comunitats de nouvinguts.

b.  Establir un Protocol d’Acollida que vinculi tant els nouvinguts com la Comunitat Gitana.

c.  Fomentar una sola Xarxa d’Acollida en la que participin totes les Comunitats, sense raó d’origen o d’ètnia.

 

8.  Som conscients que en una societat com la nostra la presència als mitjans de comunicació és fonamental. Per aquesta raó, des de fa més de 25 anys, venim presentant repetidament la nostra petició d’estar presents regularment a la televisió i a la ràdio públiques de Catalunya. Si una televisió i una ràdio públiques tenen raó de ser, a banda de per raons nacionals, és per a la seva defensa dels Drets Humans i de la Llibertat Religiosa, la qual cosa implica, com a mínim:

a.   Disposar d’un programa setmanal de ràdio i de televisió a una hora raonable.

b.  Accedir a les noves tecnologies de què disposa o disposarà la ràdio i la televisió públiques.

c.  Tenir els recursos mínims per poder gestionar dignament aquests programes.

d.  Programar dos actes públics especials a l’any.

e.  Disposar dels continguts per replicar el programa amb altres televisions locals.

f.   Acceptar l’assessorament del CEC en qüestions terminològiques pròpies.

 

9.  La Comunitat Protestant no només s’ocupa de tot allò que li pertoca directament, sinó també de l’espai comú que té amb altres religions. Per aquesta raó, vam contribuir a la creació del Grups de Treball Estable de les Religions -el GTER. El GTER és l’únic Grup de Diàleg Interreligiós promogut per les pròpies Confessions no només a nivell de tot l’Estat, sinó a nivell europeu. Tot el GTER entén que, per la seva significació, cal establir un diàleg institucional i permanent amb la Presidència de la Generalitat, com a mínim una vegada a l’any.

 

10.  Dins d’aquesta voluntat de col·laboració institucional i de l’interès per a les qüestions del país entenem que ja ha arribat l’hora que el Parlament de Catalunya s’ocupi de manera permanent, i no pas puntual, de les Confessions Religioses a casa nostra. Per aquesta raó plantegem, tal i com venim fent des de l’any 2003, la necessitat que en el si d’aquesta institució es constitueixi un Grup de Treball. A banda de la feina que li és pròpia, aquest Grup de Treball podria consultar les Confessions en totes aquelles qüestions que són objecte d’atenció per part del Govern i del Parlament i que afecten, directament o indirectament, les Confessions Religioses.   

 

 

Barcelona 17 d’abril 2009.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats