COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT

   

TEXT LLEGIT PER GUILLEM CORREA, SECRETARI GENERAL DEL CONSELL EVANGÈLIC DE CATALUNYA

  

 

Senyora presidenta de la Comissió d’Afers Institucionals, senyors i senyores diputats, amics i amigues, germans i germanes.

 

Qui som

M’adreço a vostès en la meva qualitat de Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya, entitat que representa la Comunitat Protestant i que aplega totes les famílies denominacionals, esglésies i entitats que tenen conveni de cooperació amb l’Estat.

 

La Comunitat Protestant està constituïda per més de 200.000 persones de les quals entre 70 i 80.000, al voltant del 40%, es reuneixen cada diumenge als més de 450 Llocs de Culte repartits per tot Catalunya. Podem afirmar que el 75% dels catalans tenen una església protestant prop d’on viuen.

 

Aquestes són unes xifres prudents perquè són les mateixes que donàvem fa 10 anys, abans de l’arribada de la immigració; a excepció del nombre total de Llocs de Culte.   

 

El protestantisme és present de manera continuada en el nostre país des de 1868 i compta amb més de 150 institucions pròpies.

 

El protestantisme, que és plural i divers, està representat institucionalment pel Consell Evangèlic de Catalunya, des de l’any 1981. 

 

El nostre Marc de Referència

El protestantisme ha defensat, de sempre, la separació Església-Estat, entenent com a tal la plena autonomia de les parts. Aquesta separació Església-Estat comporta, necessàriament, trobar espais de cooperació, tot deixant clar que, a diferència de gairebé totes les altres confessions de notable arrelament, els protestants només volem aquest espai de cooperació pel que anomenem “la projecció pública”. Entenem que el que té a veure amb la fe i el culte és responsabilitat exclusiva de la pròpia església.

 

En el Primer Congrés Protestant de Catalunya, de l’any 1997, ja plantejàrem la Normalització Religiosa, entesa com a la responsabilitat de l’Estat i de la Societat de posar en valor el que és i significa el fenomen de la religió pel que fa a la seva aportació positiva.

 

També ens declarem a favor de la neutralitat religiosa, és a dir, la igualtat de tracte, per part de l’Estat, entre les religions reconegudes com de notable arrelament i la igualtat de tracte entre les religions i la resta de la societat civil.

 

Finalment, demanem una discriminació positiva a favor de les minories, algunes de les quals som al país des de fa aproximadament un segle i mig, tot esperant que se’ns ajudi a posar-nos al nivell que ens correspon atès que, amb la vinguda de la democràcia i fins a dia d’avui, les coses tampoc no han canviat gaire.

 

La majoria de confessions religioses tenen estats que treballen per atendre els seus plantejaments. En el cas dels protestants no sempre és així. Ens cal, urgentment, que el nostre estat estigui a favor de defensar la minoria religiosa que representem. Per aquesta raó, valorem molt positivament iniciatives com la que avui ens ocupa.   

 

La Llei de Llocs de Culte

Estem a favor de l’existència d’una llei d’aquestes característiques.  

 

Per a totes les religions és fonamental disposar d’un espai identificat i protegit on poder celebrar comunitàriament culte. Per això, volem remarcar que entenem que l’actual redactat és necessari i perfectible.

 

Ens cal una llei que faci possible la nostra presència a Catalunya davant l’arbitrarietat de determinats ajuntaments, funcionaris, veïns i associacions de veïns.

 

Ens cal una llei que faci possible que les dependències de titularitat municipal i d’ús públic puguin ser utilitzades per les nostres Comunitats.

 

Ens cal una llei que ens faciliti l’accés a sol públic en funció dels anys a Catalunya –nosaltres, prop de segle i mig-, del nombre de membres a la totalitat del país, de les necessitats al municipi i d’un repartiment raonable entre confessions.

 

Ens cal una llei dotada de pressupost per a l’adequació, si  s’escau, dels actuals Llocs de Culte, tenint en compte que nosaltres som els primers a voler-ho.

 

Ens cal un consens parlamentari perquè aquesta no ha de ser una llei de govern, sinó de país.

 

Ens cal una llei de continguts que no permeti que el Reglament posterior acabi distorsionant el que diuen l’esperit i la lletra de la llei.

 

Ens cal una llei garantida i garantista que faci possible mantenir oberts tots els actuals Llocs de Culte i establir-ne més, -i no pas on la ciutat perd el seu nom-, sinó repartits pels diferents barris de la ciutat.

 

Permeti’m una proposta: 

També ens cal que aquesta llei sigui la porta oberta perquè en el Parlament es constitueixi un grup de treball que s’ocupi de la religió –tal com el Consell Evangèlic de Catalunya ja va plantejar l’any 2001-.

 

La societat no canvia amb una llei, tot reconeixent que ajuda. Canvia, si canvia la seva manera de pensar.  

 

Ens cal que el Parlament ens ajudi a fer la pedagogia necessària perquè Catalunya sigui un país modèlic en el tracte que dóna a les religions; perquè a Catalunya la diversitat religiosa no sigui una amenaça, sinó una oportunitat per madurar com a societat.

 

Moltes gràcies.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats