EL CONGRÉS EVANGÈLIC, UNA EXPERIÈNCIA POSTIVA

<Guillem Correa>

 A la ciutat de Barcelona, del 6 al 9 de desembre d’enguany, s’ha celebrat el VII Congrés Evangèlic de l’Estat Espanyol. El Congrés ha estat un esdeveniment important en el si de la Comunitat Protestant no només pels més de 2.000 representants d’arreu que ha aplegat, sinó per la mateixa significació de la seva celebració.

 

La intencionalitat d’aquests congressos, que se celebren cada 10 ó 15 anys, és contribuir a una posada al dia de l’església en la seva reflexió i en la seva acció. No tenen caràcter normatiu per a les diferents Comunitats Protestants però sí que serveixen per inspirar el caminar de l’església.

 

Els quatre eixos del Congrés

El Congrés ha treballat un programa amb la intencionalitat de mantenir un ponderat equilibri entre la dimensió d’espiritualitat, que requereix tota trobada cristiana, i el temps destinat a la reflexió, la formació i el debat.

 

Quatre han estat els eixos principals sobre els que ha girat el Congrés.

La primera plenària ha estat presidida per la ponència titulada: “L’Espanya que s’acosta”, a càrrec del pastor i teòleg Antoni Cruz. D’aquesta manera s’ha volgut donar una pinzellada sobre els principals moviments de pensament no només dins de l’estat espanyol, sinó que s’ha obert la porta per acostar-se als principals corrents de pensament actual.

 

A la segona plenària, l’exposició s’ha titulat “Església i Espiritualitat”, a càrrec del pastor Fernando Navarro. Quina ha de ser l’espiritualitat de l’església? Podem parlar d’espiritualitat en un entorn on només es parla de materialisme? Tenim els protestants una espiritualitat pròpia? És la nostra espiritualitat compartida per a tots? Vivim els protestants la mateixa espiritualitat? Com podem fer arribar la nostra espiritualitat a la societat que ens envolta? Aquestes són algunes de les preguntes i de les reflexions  que van portar al Comitè Organitzador a plantejar aquest plenari i des del qual es va intentar fer una aproximació a qüestions tan actuals per a la vida de l’església i per al seu testimoni. 

 

La tercera plenària va tractar de plantejar la situació de l’església d’arreu. Amb el nom de “L’església que està sorgint en el món” el ponent, el teòleg i escriptor Samuel Escobar, va anar presentant els canvis que està experimentant l’església protestant actual que ha passat, de ser una església del primer món, a ser una església majoritàriament d’arrels al tercer món. El canvi de paradigma que ens porta la nova situació, les influències culturals i teològiques i les lliçons que ens pot aportar a la nostra església van ser els punts desenvolupats.

 

La quarta plenària es va emmarcar en una concepció de futur “L’església que ens cal”, a càrrec del pastor Mariano Blázquez, secretari executiu de la FEREDE (entitat que aplega a tot el protestantisme de l’Estat espanyol). Després d’analitzar com anirà el món, de dibuixar la nostra pròpia espiritualitat i d’estudiar com és l’església que ens envolta, els organitzadors van voler pensar en el propi futur. Van demanar que aquesta ponència fos una proposta en perspectiva de futur. Una proposta en la que l’església actual es pugui emmirallar no com un model tancat, que cal fer propi, sinó com un repte, que cal assumir.

 

L’entramat per forjar un bon fonament

El Congrés s’ha vist acompanyat per tot un seguit de seminaris des d’on s’han plantejat els assumptes de plena actualitat per a la vida de l’església. És cert que s’han prioritzat uns assumptes sobre uns altres però també és cert que els organitzador han tingut molta cura d’aportar als congressistes les oportunes novetats, sense oblidar la temàtica que ens és pròpia com a cristians.

 

Dona i ministeris, immigració, canvi climàtic, la pastoral del dolor, la globalització, la bioètica, la participació social o les noves tecnologies van ser seminaris que es van veure acompanyats per temàtiques com Bíblia, culte i adoració, la pregària, la història o la família, per citar-ne alguns.

 

Els tallers han aportat una important novetat. En lloc de ser una mostra de la feina que es fa a l’església, des de les diferents sectorials, el que es va demanar als experts que han participat és una anàlisi de la situació actual i que obrissin la possibilitat a futures línies de treball.

 

Així, per exemple, el taller sobre mitjans de comunicació s’ha plantejat la pregunta: Com arribar al gran públic des dels mitjans? El taller sobre mediació ha cercat contestar la pregunta: Com podem treballar per a una cultura de la pau?

 

Altres tallers han tractat de donar resposta a aquestes preguntes: Com podem ser rellevants en el nostre barri, ciutat o comunitat autònoma? Què ens cal fer amb les esglésies ètniques? És possible el treball social sense treballar en xarxa?

 

El programa estava farcit de molts ingredients entre el que cal remarcar la presentació de tot un seguit de Bones Pràctiques, tant de caràcter d’iniciativa institucional com aquelles Bones Pràctiques que tenen el seu origen en les pròpies comunitats locals o en la tasca que sorgeix del propi caminar de l’església.

 

Pensant Europa des del sud

Un punt important del Congrés ha estat el Seminari Internacional amb la presència d’importants personalitats protestants europees, entre les que cal destacar la del President de la Conferència d’Esglésies Europees, el senyor Jean-Arnold de Clermont. Aquest seminari va estar dissenyat per pensar Europa des del sud i amb una mirada protestant.

 

El seminari va estar concebut per què després de l’exposició principal, per part del President de la Conferència d’Esglésies Europees, altres personalitats la complementessin amb les seves participacions, matisos i, fins i tot, si calgués, puntuals rectificacions.

 

Per aquesta raó, es va triar els representants de l’església protestant italiana, a càrrec del senyor Gianni Long, perquè donessin la seva particular rèplica aportant l’accent d’una visió d’un país molt proper a nosaltres – religiosament parlant.  

 

També es va comptar, entre altres, amb la presència del senyor José Maria Contreras, president de la Fundación ‘Pluralismo y Convivencia’ perquè donés la seva mirada no religiosa al debat que s’havia obert.

 

Declaració Pública i Conclusions finals

El Congrés va tenir l’encert de fer una ‘Declaració Pública’. Aquesta declaració va ser prèviament consensuada en el sí del Comitè Organitzador però es va voler que fos pública i democràticament refrendada. D’aquesta manera, els congressistes van poder votar aquest document del Congrés el qual va ser majoritàriament acceptat. Cal remarcar, en benefici de la bona salut democràtica del Congrés, que hi va haver lloc tant per a l’abstenció com pel vot en contra que, sense ser significatiu, aporta la necessària dosi de discrepància interna.

La ‘Declaració Pública’, que es fa en nom dels congressistes i en cap moment de les diferents esglésies que integren el protestantisme i que es valen per elles mateixes per elaborar el seus propis documents, va redactar un decàleg del que cal remarcar els següents punts:

Punt 3. La Justícia Social també és expressió de l’amor de Déu.

Punt 4. La ciència responsable és una benedicció per a la humanitat.

Punt 5. Déu ha deixat a les nostres mans el món per què l’administrem responsablement.

Punt 6. Déu ens ha ensenyat, en Crist, que com església estiguem al costat de qui més ens necessita.

Punt 8. Jesús ens ha ensenyat a reconèixer els qui ens han precedit i han patit persecució per raó de la fe.

Punt 9. La Llibertat Religiosa a l’Estat Espanyol ha de ser una realitat plena que faci possible la neutralitat religiosa en tots els estaments de l’Estat.

 

Cadascun dels 10 punts de la ‘Declaració Pública’ va acompanyat del seu oportú desenvolupament. A tall d’exemple, en el punt 8 trobem que, entre altres coses, es parla del desemparament en el que viuen els pastors que van patir els anys posteriors a la guerra civil. Aquests pastors avui es troben sense cap tipus de jubilació pública. Un altre exemple: en el punt 9 es parla de la necessitat ‘d’un tracte igualitari per a totes les religions arrelades entre nosaltres’.

 

El darrer dia, el President del Congrés, en el decurs de l’acte de cloenda amb la presència del Ministre de Justícia, va llegir un resum de les conclusions. El document, que consta de 12 punts, aporta quatre compromisos molt clars que són els següents:

El primer, el compromís amb la dona.

El segon, el compromís amb la missió de l’església.

El tercer, el compromís amb el canvi climàtic.

El quart, el compromís amb la immigració.

 

Valoració final

El Congrés va obrir cada dia amb un culte de lloança i adoració on es va donar un paper central i significatiu a l’exposició de la Paraula de Déu. El Culte, acompanyat per un engrescador Grup de Lloança, va contribuir encertadament al to de trobada cristiana que presideix aquest tipus d’esdeveniments.

 

El Congrés ha estat molt curós en tots els seus detalls, tal i com pot ser la composició d’una cançó lema que serveixi per recordar-lo o el fet de  convidar, a les plenàries, reconeguts cantants evangèlics que han aportat emoció i sensibilitat.

 

L’espai dels estants, les exposicions complementàries, l’entranyable recepció per part de l’alcalde de la ciutat de Barcelona -acompanyat de bona part del seu equip de govern-, l’Acte per la Pau a l’Auditori de la ciutat, amb una escenificació plena de simbolisme i amb una referència a la pau en la veu i la imatge de grans figures del protestantisme mundial -tot complementat amb una festa de ‘Música Gospel’-, l’acolliment del ‘Viatge de la Concòrdia’ en el que 10 nens i nenes catòlics, 10 musulmans, 10 jueus i 10 protestants s’apleguen durant uns dies com a mostra de que un altre món es possible, són la part més visible de les moltes coses que s’han viscut aquests dies.

 

Tal volta aquestes han estat algunes de les raons que han portat a molta gent que ha assistit al Congrés a apropar-se als organitzadors per fer-los arribar unes paraules d’agraïment, de suport i d’ànim.

 

Era una manera cristiana de dir que el 7è Congrés ha estat una experiència positiva per a la gran majoria d’assistents.

 

CEC – 21/12/07

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats