RESPOSTA DE FEREDE AL NOU DOCUMENT DEL VATICÀ

 Reproduïm el comunicat emès per FEREDE en resposta al nou document fet públic pel Vaticà.

 

“La Comisión Permanente de la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (FEREDE) lamenta la publicació del document «Respostes a algunes preguntes sobre certs aspectes de la doctrina de l’església », per part de la Església Catòlica Romana, per mitjà de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (ex «Sant Ofici»).

 

Un documento que, més que un fet aïllat, sembla confirmar la línia de reafirmació i retrocés a conceptes preconciliars ja insinuats en un altre document similar publicat el 2001 sota el títol «Dominus Iesus», que en el seu dia va merèixer la desaprovació de les altres esglésies cristianes i de les principals entitats ecumèniques. Un text que no admetia equívocs, com pot apreciar-se en alguns dels seus paràgrafs:

 

«…Existeix, per tant, una única Església de Crist, que subsisteix en l’Església Catòlica, governada pel successor de Pere i pels Bisbes en comunió amb ell. Les esglésies que no estan en perfecta comunió amb l’Església Catòlica però es mantenen unides a ella per mitjà de vincles estretíssims com la successió apostòlica i l’Eucaristia vàlidament consagrada, són veritables esglésies particulars.»

 

La referència que fa Roma, en el seu darrer document, a les esglésies protestants com «comunitats cristianes», enlloc d’«Esglésies cristianes» (per diferenciar-les de L’Església…), ens sembla tan inadequada com la de «sectes protestants», utilitzada durant la recent visita de Benet XVI a Brasil. Un discurs i un llenguatge que ens remet a èpoques anteriors al Concili Vaticà II i posa en evidència unes pretensions de supremacia i exclusivitat, per part de l’Església de Roma que, a més d’antiecumèniques, ens sembles sectàries i diametralment contraries a l’Esperit de Crist.

 

En relació a algunes afirmacions d’aquest darrer document vaticà, cal recordar a més, que, com no podia ser d’altra manera, les esglésies protestants confessem l’Església com una, santa, catòlica i apostòlica –encara que no Romana- i a Jesucrist com únic cap i Senyor de la seva Església, sense que existeixi fonament bíblic ni històric real per a que cap home s’atorgui la pretensió de ser el seu representant a la Terra.

 

La recent aprovació, per part de Benet XVI, de la litúrgia de la «misa tridentina», anomenada així per tenir el seu origen en els principis de la contrarreforma proclamats al Concili de Trento Trento (1545-1563), s’afegeix a aquest fet en el que es pot apreciar com un fil conductor de la política vaticana dirigida pel nou Papa.

 

Creiem que parlar d’ecumenisme en termes cristians, només és possible des d’un correcte «discerniment del Cos de Crist» (1 Corintis 11.29), que ens permeti reconèixer els nostres germans com iguals, per sobre de les nostres diferents sensibilitats teològiques, manifestacions litúrgiques, estructures orgàniques i/o cultura eclesiològica.

 

Sens dubte, desfer el camí avançat des del Concili Vaticà II no sembla que sigui la direcció adequada per l’apropament, el reconeixement i l’entesa ecumènica.

 

Madrid, 13 de juliol de 2007.”

 

CEC – 20/07/07

  

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats