COMUNICAT DE PREMSA ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE CATALUNYA

 

Davant de les declaracions efectuades pel Sr Arquebisbe de Barcelona, Martínez Sistach, el passat diumenge 8 d’abril, relatives a la confessió religiosa de la població sud-americana immigrant resident a Catalunya, volem manifestar: 

1)     En les esmentades declaracions es dóna a entendre que la totalitat dels immigrants sud-americans que arriben a Catalunya son de tradició catòlica.

  1. Es ben sabut que els moviments cristians pentecostals a Amèrica Llatina experimenten un fort creixement des dels anys 80. Per aquesta raó cal observar que la població immigrant sud-americana de Catalunya, en una proporció important és de confessió cristiana evangèlica, principalment en la seva vessant pentecostal. Confessió que han adoptat al seu país d’origen, i que per tant confessen en el moment de la seva arribada a Catalunya.

 

2)     Les esmentades declaracions de manera tendenciosa donen lloc, un cop més a confusió sobre el panorama religiós a Catalunya, i mostren una manca de reconeixement del mateix i de les seves característiques per part de la jerarquia catòlica. 

  1. Recents estudis sobre la sociologia de la religió a Catalunya demostren que el fet religiós a Catalunya és cada cop més divers. El pluralisme religiós és un fet que es normalitza en la societat catalana. Per això és just que els ciutadans estiguin correctament informats sobre el mateix.
  2. Com bé es diu en aquests estudis, l’increment de les comunitats pentecostals a Catalunya ve donat per l’augment de la població immigrada d’origen sud-americà que al instal·lar-se en el país crea les seves pròpies comunitats.

 

3)     Les declaracions del Sr Arquebisbe per altra banda, es refereixen a l’acció de “sectes i grups religiosos” a conseqüència de les quals la  població immigrant seria captada degut a la seva soledat al arribar al país.

  1. Lamentem que, un cop més, el concepte de secta sigui utilitzat de manera pejorativa per a designar aquelles esglésies, comunitats o organitzacions cristianes no catòliques existents a Catalunya, algunes des de fa més de 130 anys.
  2. Lamentem que mitjançant les declaracions es suggereixi l’existència d’una acció proselitista realitzada des de grups cristians no catòlics.
  3. Des de les comunitats de l’Església Evangèlica de Catalunya es realitza una tasca social important d’ajuda al immigrant, amb la distribució d’aliments, roba, i assessorament legal, en algunes d’elles en col·laboració ecumènica amb les organitzacions catòliques i en coordinació amb els serveis públics.
  4. Les comunitats de l’Església Evangèlica de Catalunya realitzen la seva tasca social sense cap mena de condicionament. Les persones que a elles acudeixen reben l’ajuda sense prejudici de la seva confessió cristiana, ni en detriment de la seva llibertat.

 

4)     Finalment, les esmentades declaracions es refereixen a la soledat de la població immigrada com a motiu per el qual seria captada per grups religiosos no catòlics.

  1. L’esmentada apreciació dona una imatge reduïda de la situació de la persona immigrada a Catalunya. Es presenta com a una persona completament desvalguda, desprotegida, lliurada a la influencia perniciosa de grups religiosos sectaris que s’aprofitarien de la seva situació per a captar-los.
  2. Si bé es cert que les circumstàncies per les que passa son en major o menor grau de caràcter advers, també és cert que a la seva arribada la presència d’altres elements, humans, familiars, i d’amistat, constitueixen un ajut fonamental en el seu acolliment, per a la seva estabilització i progressiva integració.
  3. Igualment en la declaració no es tenen en compte les xarxes de solidaritat que existeixen, algunes creades per els mateixos col·lectius, entitats culturals, o altres per organismes laics, no adscrits a cap confessió religiosa, que treballen a favor de la seva integració sense fer distincions de caràcter religiós.
  4. Lamentem que la declaració tan sols es preocupi per les qüestions religioses i passi per alt altres problemes molt més seriosos que afecten a la població immigrada com son la precarietat i els abusos en el àmbit laboral i d’habitatge, les màfies i xarxes de prostitució en les que cauen algunes dones, la desestructuració familiar que pateixen per la dificultat a fer venir els membres de la unitat familiar, etc.

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats