TESTIMONI >> Dani Pujol

 

Voldria compartir amb vosaltres el que m’ha succeït aquest matí. Una companya de classe em va demanar ahir que anés a un programa pilot de ràdio que havia de preparar amb uns quants companys de classe. Es tractava d’una tertúlia amb tres convidats. Els tema estava relacionat amb la religió a les aules i la seva influència educativa. Jo estava espantat doncs sempre em fa por el rebuig i em considero un covard quan es tracta de parla de la fe en Crist (i més encara al mig de la meva classe); estimo massa la meva pròpia imatge i no m’agrada ser rebutjat pels altres, però al final, vaig acceptar la invitació.

D’una banda hi havia un enginyer que havia estudiat a un col·legi de l’Opus Dei i es considerava a ell mateix completament ateu. D’altra part, hi havia una noia que havia estudiat a un col·legi religiós i creia que la religió era bona i necessària per a l’educació de l’alumnat. Després estava jo: que mai vaig estudiar a una escola religiosa (ho vaig fer a l’escola pública de la ciutat) però que sóc creient. Per això el locutor em va preguntar amb estranyesa: “Com tu, que no has estudiat en un col·legi religiós tens un sentiment religiós tan fort?”

I per què us explico tot això; perquè mai m’hauria pensat que en mig de la meva classe arribaria a dir coses com aquesta:

-         “Les religions no salven, ni tampoc l’evangèlica; només Crist salva. Per tant, jo no crec en cap religió; crec en Crist.”

-         “Si un és cristià creu que Jesús va morir; i si va morir, també va ressuscitar; i si va ressuscitar, com no s’ha de poder tenir una relació amb Ell?”

-         “El missatge de Jesús no era un missatge de conducta simplement, era un missatge de penediment.”

 

El millor de tot era veure com es paralitzaven les cares de les persones presents al sentir aquestes coses. El meu professor em sembla que esta ‘flipant’… En fi, crec que al final, fins i tot l’ateu es va moderar.

 

I tot per llegir aquell matí el Salm 27 i creure. Gràcies Senyor.

 

Germans i família, fills de l’Altíssim, què més podem fer? A qui hem de témer? Tenim sempre por però mai no sabem com pot penetrar la veritat en cors que tenen set. Sé que la covardia i la tremolor tornaran a venir, però no tindran tanta força quan jo sigui íntegre davant del meu Senyor.

 

Us vull animar a aixecar-vos, no per defensar una religió, no per defensar uns dret, no per defensar més!, sinó per atacar, per prendre l’ofensiva i fem trontollar les portes de l’Hades amb el poder del Redemptor. Però hem de saber que això serà impossible si no entrem en el Consell del Senyor perquè “qui pot abastar l’esperit del Senyor? Qui pot suggerir-li bons consells?…”. És necessari conèixer Déu en intimitat, buscar-lo en integritat i romandre en Ell per estar ferms en la Gràcia.

 

Malgrat que tot un exèrcit acampi en contra nostra, no tinguem por. Estiguem units, malgrat que en contra nostra s’aixequin guerres. Malgrat tot, estiguem confiats! s!

 

“Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l’encís del Senyor i vetllar pel seu temple.”

 

Ànim a tot el poble de Déu!

 

Dani

 

CEC – 23/03/07

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats