CONVERGÈNCIA I UNIÓ: EL NOSTRE COMPROMÍS AMB LA COMUNITAT PROTESTANT DE CATALUNYA

   

La celebració dels vint-i-cinc anys del Consell Evangèlic de Catalunya és una bona ocasió per a recordar i posar de manifest la importància i el paper molt significatiu que han jugat històricament i que continuen jugant actualment les comunitats protestants al nostre país. És un reconeixement ben merescut per la segona confessió en nombre de fidels al nostre territori i amb una tradició i un arrelament que venen de lluny.

 

La constitució del CEC l’any 1981, no només ha permès assolir una major comunió interna entre les comunitats i entitats protestants presents a Catalunya, sinó que ha possibilitat una relació ordenada i necessària amb la Generalitat i el conjunt d’administracions que cal aprofundir i ampliar amb nous espais i programes de col.laboració i d’enriquiment mutu. En aquest sentit, vull emfatitzar que la signatura del Conveni Marc que estableix les relacions entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Evangèlic de Catalunya l’any 1988 va significar un pas molt important en la normalització religiosa al nostre país. Cal seguir en aquesta línia encetada fa anys.

 

CiU no només es compromet a recuperar i reimpulsar de nou el paper que va tenir la Secretaria d’Afers Religiosos fins el 2003 en una mediació i interlocució positiva i fructífera amb les diverses confessions presents a Catalunya. Entenem que el fet religiós s’ha constituït avui en un dels elements centrals de l’agenda política dels governs. També ho ha de ser del Govern de Catalunya. Pel pes específic del fenòmen, ben segur, però també perquè el creixent pluralisme, més enllà del diàleg interconfessional i de la necessitat de formular els drets i els deures –davant la societat i els poders públics- que cal que comparteixin el conjunt d’entitats religioses avui presents i actuants al nostre país, obliga a prendre decisions importants en àmbits molt diversos, com l’ensenyament, els mitjans de comunicació, el finançament o, fins i tot, l’urbanisme. En aquest sentit, la possibilitat de comptar amb un organisme com el CEC és molt important des del punt de vista del diàleg, la corresponsabilitat i la presa de decisions conjuntes.

 

En definitiva: d’una banda, la nostra aposta pel respecte de la llibertat religiosa és absoluta. Cal recordar precisament que des d’aquest esperit, el paper negociador de CiU va ésser determinant perquè el text del nou Estatut de Catalunya garantís als pares i mares el dret a escollir per als seus fills i filles la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions. Per altra banda entenem que cal l’aplicació d’una laïcitat positiva –en la línia de la que ja reconeixen públicament molts responsables de les diferents esglésies cristianes-, en un marc de col.laboració amb les esglésies i minories religioses que volen viure la seva fe integrades en la societat catalana. Un altre fet indiscutible que requerirà nous paràmetres de reconeixement i de col.laboració en un futur proper, és el del treball, la dimensió i la funció social que desenvolupen sovint les institucions religioses en la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva, caldrà impulsar iniciatives com la del Grup de Treball Estable de les Religions.

 

Noticias relacionadas:

Els comentaris estan tancats